"IN TE ,DOMINE, SPERAVI,  NON CONFUNDAR IN AETERNUM"
“EN VÓS, SENYOR, CONFIO, QUE LA CONFUSIÓ NO DURI ETERNAMENT”.
"En ti señor confio,que la confusión no dure eternamente"
"IN YOU, LORD I HOPE, THAT THE CONFUSION DOES NOT LAST ETERNALLY"
"in Ihnen Lord, hoffe ich, den das Durcheinander nicht ewig dauert".
PSALM, 70 DAVID
   
ÍNDICE DE LA WEB
IBERIKA

SEFARAD

SANTGREAL

LA CABALA

Virgenes Negras

Los Cátaros

Temple, fundación

Temple, el secreto

Temple
y América

Navegaciones precolombinas

1421: 
Un cuento chino
 

LA EPOCA 
DE COLOM

Las nueve guerras civiles 
del S XV

Ferran el Católic

Isabel la Católica

La Iglesia de la epoca

La Generalitat
del  s XV
 

INQUISICIÓN

Quien falseó
las pruebas?

que libros cambiaron?

que era lo que cambiaban

Como se descubre la chapuza de los censores ?

Topicos 
mentirosos

el analfabeto
de Genova y
otros falsos origenes

Topónimos
colombinos

 

PREPARACIÓN
DEL VIAJE

Los amigos de Colom

Las Capitulaciones

Virrey, Gobernador
y Almirante

Quien financió
la expedicion

Granada

La expulsión
de los judios
 

LOS VIAJES

La Parada 
en Canarias

Expedicionarios
1er y 2º viaje

La indumentaria

Los simbolos

Carta al rey

Sant Jeroni
de la Murtra

Barcelona 
y America

Monumento
a Colom

Documentos
oficiales

Documentaria
de Colom

Libros sobre Colom

 
EL PERSONAJE

El documental
del Discovery

Los Colom de Barcelona

Terrarubra

Ramón Llull

Jafuda Cresques

Jaume Ferrer

Conocimientos 
de Colom

Colom 
antes de 1485

Cartografia precolombina

Colom y el  Temple

Colom, judio

La firma de Colom

La bandera de Colom

Los hermanos
de Colom

Las mujeres
de Colom

Los hijos de Colom

Edad real de 
 Cristobal Colom

Tumbas de Colom

La posible cara de Cristobal Colom

El libro de
las profecias
 

EMERICHA

Joan Cabot
y Colom

Rastros catalanes en America

Otros descubridores

Las Ordenes religiosas

Las Ordenes Militares

Cartografia europea

Leyenda
Negra

Bilbeny von Daniken

Conclusiones
de la web
 

bibliografia
 
Aunque siempre se dice que Juan Gutemberg inventó la imprenta, lo cierto es que invento los tipos moviles en metal. 
Pero ese "invento" fue el que posibilitó que la imprenta, que hasta entonces se realizaba en madera, con lo cual no era posible la impresión de grandes tiradas, se extendiera por todo el mundo.

Xpofol Colom tampoco "descubrió" América. America ya había sido visitada por los cartagineses, los griegos, los egipcios, los iberos, los arabes y  los vikingos, incluso por pobladores de Africa del sur, y por descontado estaba descubierta por sus habitantes autoctonos.
Pero Cristobal Colom al igual que Gutemberg hizo que se creara una nueva tecnología, que hiciera posible el viaje a America con mayor  facilidad.

Al mismo tiempo, la historia de Colom es un claro ejemplo de como cada pueblo explica la historia como le interesa politicamente, y más en España, estado formado por cuatro nacionalidades muy diferenciadas, cada una de ellas puede ver el mismo personaje histórico de diferente manera.  ( Por ejemplo : el Cid Campeador que en Castilla es visto como un héroe popular que es capaz de poner en su lugar al propio rey, en Catalunya  es contemplado como un mercenario,  que pagado por los arabes combatió al Conde de Barcelona, Berenguer Ramón II )

De esto va esta web, de como los origenes y los hechos de un hombre genial, pueden ser borrados de todos los libros, por el solo interés económico y politico de un rey, una nación o de una religión ( o de todos ellos puestos de acuerdo ), cambiando su genialidad y su origen noble, por una pretendida iluminación mesianica del hijo de un lanero.

Johan Theodore De Bry, 'Americae' ,1559

La única y verdadera historia de
Cristóbal Colom,descubridor de América.
Cristóbal Colom no era un iluminado, ni se perdió en Portugal, ni huyó de Portugal, ni se paso siete años de su vida viviendo de las limosnas de los reyes en Andalucía. 
Cristóbal Colom era un señor con unos conocimientos astronómicos y náuticos, que en una época donde se desconocían los meridianos terrestres fue capaz de trazar rutas de ida y vuelta a América con vientos favorables que todavía hoy se utilizan. 
 Cristóbal Colom, era un hombre con una experiencia náutica única en su época, aunó los conocimientos de la marina catalana en el Mediterráneo ( Ramón Llull, Cresques Abraham, Jaume Ferrer) con las de los portugueses y su escuela marítima de Sagres en el Atlántico, y su propia experiencia de Corsario mediterraneo y de piloto en los mares del norte.

Esta es la auténtica historia
de este hombre genial


Johan Theodore De Bry, 'Americae' ,1559 


Rendición de Moktezuma a Cortés.
Museo de las Americas (Madrid)

Replica exacta de la nao Victoria, hecha a partir de
los planos originales, en San Julian, Argentina.

NOTA DE ESTA OCTAVA VERSIÓN:
Esta web es una recopilación ordenada de muchos escritores que han dedicado su trabajo tanto a Cristobal Colom como a desentrañar las patrañas (creadas por la censura o la Inquisición) de la Historia de las Españas. 

Comenzamos esta web porque hace 20 años nos llegó un documento (de unas veinte paginas) de un señor, al que ni Tarradellas hizo caso, que afirmaba haber encontrado en 1936 pruebas de que los antepasados del descubridor eran de Tarroja de Segarra, y que un antepasado suyo ya se llamaba Cristóbal Colom, y que así constaba en los libros de bautizos y matrimonios de la iglesia de Tarroja de Segarra. 

Desgraciadamente la iglesia de Tarroja fue quemada en la guerra civil, y las pruebas descubiertas en julio de 1936 por este señor y el cura del pueblo fueron destruidas. 

Esta web partió inicialmente del libro "Colom i el mon català",  editada por el Centre d'Estudis Colombins.

Posteriormente hemos ido añadiendo nuevas aportaciones, algunas de ellas enviadas por escritores actuales y nuestras propias investigaciones.

FORUM 
DE LA WEB
participa en el
B-LOG

NOTICIAS

NOVEDAD

NUEVO LIBRO
de Nito Verdera

autor también de la web 
El Colongate
una web muy recomendable
 

ARTICULO DEL 
NEW YORK TIMES
del 8-09-2007
sobre el origen de
Cristobal Colon

NOVEDAD


Las pesquisas de

Rodrigo de Bobadilla
NOVEDAD

Libro del Infante Don Pedro de Portugal a las Siete Partes del Mundo

VIDEO 
programa Mil.lenium
dedicado a 
Cristobal Colom
19-05-2006 : partes: 
 1, 2, 3,
4, 5, 6,
7, 8 y 9
Programa de tv3
Codi Colom
 30 MINUTS 
partes:
1 , 2 , 3 , 4 y 5

Butlletí nº 45

Butlletí nº 46

Butlletí nº 47

RECOMENDAMOS

La web de la teoria mallorquinista
de Colom.

MUY INTERESANTE

La web Miquel Ballester afirma que la segunda esposa de Colom era hermanastra
del rey Fernando
Autor: Ernest Vallhonrat i Llurba
MUY INTERESANTE
Resumen del Libro:
Colom, el Corsario
de Jacme A.Cornet
La ruta TyD de JM Hurtado Garcia

Resumen esquematico
del libro : Colom, Cabot i Ferrer
de Carreras
i Valls de 1929

UN CLASICO 

"Las Cuatro Cartas
encontradas  en Santo Domingo"
FICCION
CONTRAINFORMACION
Ya despertó la caverna!

El libro de Gevin Menzies : una patraña al descubierto
EN LA RADIO
"de Varcelona
a Sebilla"

analisis ortografico de los textos de Cristobal Colom,
por el prof.

Lluis de Yzaguirre
especial
CRISTOFOR COLOM
REVISTA PRESENCIA
14-5-2006
Fundación Cataluña
-América
Sant Jeroni 
de la Murtra
EXCLUSIVA 
MUNDIAL

El Libro
de las Profecias,
escrito por Cristobal Colom.

TEXTO

INTEGRO
RECOMENDAMOS
COMPRAR Y LEER:
REEDICIÓN
libro de 1927

de Luis Ulloa

FINS I TOT EL PASSAT POT MODIFICAR-SE, 
ELS HISTORIADORS NO PAREN DE DEMOSTRAR-HO

INCLUSO EL PASADO PUEDE MODIFICARSE; 
LOS HISTORIADORES NO PARAN DE DEMOSTRARLO

THE PAST IT EVEN CAN BE MODIFIED; 
THE HISTORIANS DO NOT STOP TO DEMONSTRATE IT

 SOGAR DIE VERGANGENHEIT KAAN VERÄNDERT WERDEN;
DIE HISTORIKER BEWEISEN ES STÄNDIG

Jean Paul Sartre

VERSION 8.0 BETA 3
Fondo : escalera de Ramón LLull y Francesc Pujols.
Musica : "Escalera al cielo", de  Led Zeppelin, en versión en canto gregoriano.
Imagen cabecera : Cuadro de Salvador Dalí a Colom de 1959, sello Orden del Temple, Imagen del supuesto rostro de Colom  realizada por un colaborador de los C.S.I. de la policia española para Nito Verdera, tomando como base las descripciones de los historiadores coetaneos a Colom.

 
CRISTÒFOR COLOM
''Cristòfor Colom''' (? 1436/14511 - Valladolid, 1506), fou un almirall al servei del Rei Ferran II d'Aragó i VII de Castella, virrei i governador general de les Índies, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de '''Columbus''', o adaptat a les diferents llengües (excepte en castellà, que llimen un pal de la m). Va explorar les terres del Carib, establint les rutes marítimes i obrint el camí a la colonització americana. 

Les terres descobertes per Colom foren anomenades inicialment '''Índies Occidentals''' o Nou Món, fins l'aparició, l'any 1507, del mapa de Martin Waldseemüller i Maties Ringmann del taller cartogràfic de Saint-Dié, on es passen a anomenar Amèrica, en honor a un altre navegant, Americ Vespuci, del qual Waldseemüller havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent.

Tot i que possiblement no va ser el primer explorador europeu d'Amèrica ( existeixen constàncies escrites d'expedicions de cartaginesos 2 , àrabs hispànics 3 ,víkings, i hi ha qui afirma que també xinesos 4, Colom va ser qui va descobrir un nou continent per a Europa i la història, al ser el primer navegant capaç de traçar una ruta d'anada i tornada aprofitant els corrents marins de l'Atlàntic que avui encara s'utilitzen.

Les noves terres descobertes per Colom no foren adscrites a cap regne peninsular fins les Corts de Valladolid de 1518, siguent rei en Carles I, i seguint les instruccions de la reina Isabel que s'autootorgaba tota la propietat en el seu testament.(al igual que feu amb Granada) 5.

a1 L'any 1451 és la data deduïda dels documents genovesos, però contradictòria amb les pròpies afirmacions que la podrien fer retrocedir fins a 25 anys abans
a2 Aristòtil, ''Mirabilis Auscultationes'', cap 94, pàg 836
a3 El islam en américa en la época precolombina  http://www.islamyal-andalus.org/islam_america/antes/islam_precolon.htm 
a4 Gavin Menzies, ''1421: The Year China Discovered the World'' ISBN 978-0593050781
a5 Consuelo Varela, Isabel la Católica y Cristóbal Colón http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mcp/01159296108928369668813/p0000001.htm
Perfil historic

Colom afirmava que podia arribar-se a l'orient llunyà (les Índies) des d'Europa viatjant cap a l'oest, i que era possible realitzar el viatge per mar amb possibilitats d'èxit. En aquella època, els europeus només coneixien un camí marítim fins a Àsia vorejant l'Àfrica, ruta recentment descoberta pels portuguesos que l'any 1488, mitjançant el mariner Bartomeu Dias, havia arribat al Cap de Bona Esperança. Colom sostenia que navegant al Oest el camí era molt mes curt.

Colom no solsament va assolir Amèrica, sinó que va tornar a Europa, realitzant un total de quatre viatges, i donant inici a un règim de viatges periòdics segurs des d'Europa fins a Amèrica. A partir dels viatges de Colom i altres exploradors i conqueridors que van succeir-li es van establir vincles permanents amb Amèrica.

Colom va projectar el seu viatge a fi de portar d'Orient les mercaderies que havien arribat sempre per la ruta que travessava Àsia fins a Europa, per Àsia Menor, però a partir de la presa de Constantinoble pels turcs, aquesta via es va fer difícil i va quedar monopolitzada per aquests i els seus aliats, els mercaders genovesos. Les nacions més occidentals de Europa, Portugal, Castella i Aragó, volien aquestes mercaderies sense mitjancers. Els portuguesos (la Reconquesta dels quals va acabar el segle XIII) s'havien llançat a navegar i havien trobat el pas pel Cap de Bona Esperança, podent crear així al seu torn un nou monopoli, que competiria amb Gènova, per la qual cosa els Reis Catòlics, en acabar la conquesta de Granada, es van interessar per la recerca d'una nova ruta.

Origen
Cristòfol Colom és, actualment, un personatge històric controvertit. Al voltant de la seva figura existeixen diferents teories vers el seu origen, tant geogràficament (genovès, català, balear, gallec , portuguès, ...), com vers el seu llinatge (humil o noble) i la seva religió (cristià, jueu), com les seves habilitats (mentre algunes teories reforcen la imatge d'una persona hàbil, però poc dotada pel comandament i la navegació, d'altres ens el mostren amb grans dots per aquests). Així com tot el que envolta el descobriment d'Amèrica i de com Colom arribà la convenciment de què era possible trobar una ruta cap a les Índies navegant cap l'Oest.

Les contradiccions entre algunes fonts coetànies, incloent el propi Colom, així com posteriors interessos nacionals i religiosos per tal d'assignar-se la "paternitat" de Colom han propiciat que la figura d'aquest presenti tot un seguit de clarsobscurs vers els quals no hi ha un consens clar en la comunitat històrica actual.

Popularment es creu que l'origen de Cristòfor Colom era genovès, però els historiadors coneixen que les proves sobre les que se sustenta aquesta tesi són molt febles, degut a que es mantenen algunes llacunes, contradiccions i misteris en la seva biografia, provocades per ell mateix, i per la confusió i pèrdua de documentació posterior referent als seus orígens i ascendència, i inclús a la falsificació de molta documentació , pels interessos dels seus descendents als Plets Colombins. A més el seu propi fill, Hernando Colón, en la seva ''Historia del almirante Don Cristóbal Colón'' va enfosquir encara més la seva pàtria d'origen afirmant que el seu progenitor no volia que fossin coneguts el seu origen i pàtria.

És per això, i per altres raons, que han sorgit múltiples teories sobre el lloc de naixement de Colom.

1c Historia del almirante Don Cristóbal Colón, Hernando Colom, 
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/97837350670968094163313/ima0019.htm

Genovès
Malgrat que actualment s'afirma que Colom era genovès, fins l'aparició del llibre "Raccolta de documenti..." 1,  el 1892, i mes tard de l'ampliació d'aquest patrocinat per Benito Mussolini, publicada el 1929,''Colombo'' 2, publicat en varis idiomes, els historiadors no havien fet causa del seu origen, i a tot arreu es tenia com a espanyol, sense definir el lloc concret. 

La genovesitat de Cristòfor Colom es basa actualment en poc mes de 200 documents notarials genovesos sense signatura de cap clase, ni sense cap informació rellevant apart de que el seu pare sigui teixidor o boter, i uns sis que mencionen Cristòfor. 

L'última noticia que es te a Gènova i una de les tres suposades proves documentals de la seva genovesitat, es el document Assereto, del 25 d'agost de 1479 on un tal Cristoforo Colombo, ciutadà de Gènova assegura tenir vint-i-set anys (nascut per tant el 1451) i que marxa al dia següent direcció Portugal. 3, 4

La segona gran proba de la genovesitat de l'Almirall es una carta al Banc de Sant Jordi de Gènova on tots els historiadors que es copien un als altres feien deien que l'Almirall havia escrit "...pero mi corazón està en Genova"
L'original real de la carta, mostrat per en Charles Merrill al documental Columbus, secrets on the grave (Enigma Colón) del Discovery Channel diu realment "..bien que el cuerpo ande acá, mi corazón està allí de continuo"

La tercera gran proba dels genovesistes es el document del Majoratge i la seva suposada ratificació. 
El Majoratge afirma que Colom es genovès, i amès demana que
".. tingui i sostingui sempre a la ciutat de Gènova una persona del nostre llinatge".
Tant Jacques Heers 6, com Ballesteros Beretta 7, com Henry Harrisse 8 demostraren que no va existir mai cap familia noble genovesa cognomenada Colombo 

Si tot aixó fos poc, fins i tot l'historiador Madariaga afirma:" El acta del Mayorazgo de 1497-98 no puede aceptarse como autentica. Tratase de uno de los cocumentos falsificados..."9 . I també :"Los documentos de Genova, fechados de 1470 a 1473, prueban (si se trata del mismo personaje) estuvo en Genova un periodo de tiempo.......pero lejos de demostrar que hasta los 22 años fue un lanero,...... solo prueban que estuvo en Genova un breve periodo de tiempo" 10

Es perfectament posible que Colom instituis un Majoratje, l'any 1497, pero aquest document que estaba en poder del seu net Lluis Colom va ser perdut. La copia i la confirmació que molts historiadors coincideixen en que son falsificades (pels genovesos pels pleits colombins) 11. diuen :
La Copia o Minuta del Majoratje de 22-2-1498 es fals perque possa que encomana al Princep Joan, mort un any abans 4-10-1497, la signatura de Colom esta falsificada, van possar el .X.M.Y. amb punts. quan l'anagrama es (".S.", ".S.A.S." i "XMY"), i diu que l'almirall de Castella es diu Don Enrique, i es notori que l'Almirall de Castella es deia Fadrique Enriquez.12
A l'Archivo General de Simancas, dins el llibre de registres del Segell Reial de Cort, que correspon al 28 de septembre de 1501, l'historiadora Alicia B.Gould trobà la suposada confirmació Reial de dit Majoratge, que els Reis li havíen concedit a Granada. En aquesta confirmació, igual que en la mencionada Institució del Majoratge, es torna a parlar del Príncep Joan, com persona en vida, quan com sabem ja feia quatre anys que havia finit, i està signat pèr Fernando Alvarez de Toledo, secretari reial, qui no ho era desde 1497. 13.

Aixó de "genovès" ho explica molt bé el Fiscal dels Plets Colombins :Antonio Frasca, "se les llaman genoveses a los extranjeros, aunque sean de otras naciones" 

Tampoc es fa cap cita a la genovesitat d'en Colom en la Carta dels ambaixadors genovesos, Francesco Marchesi i Giovanni Antonio Grimaldi, que estaben a Barcelona quan Colom arribà d'Amèrica envien a la Signoria de Genova . Nicolao Grimaldi, princep genovès de Salerno, declarà el 1594 no coneixer cap genovès anomentat Colom ni Colombo. Ni tampoc Uberto Foglietta, en el seu llibre "Della Republica di Genova", no menciona Colom en la llista de capitans de mar genovesos famosos.14
Una bona part dels historiadors hispànics, coincidien fins el s XIX que Colom va morir tenint 70 anys 15,o que morí de "senectute bona" 16 , o be "de hedad de setenta años" 17,  per tant nascut sobre 1436.18

1d Raccolta di Documenti e Studi publicati della Reale comisione Per Quarto Centenario della Scoperta dell' America, 1896, Auspice il Ministero della Publica Intruzione, Roma
2d COLOMBO, DOCUMENTI e PROVE della sua APPARTENENZA a GENOVA. Bergamo Istituto Italiano d'Arti Grafiche 1931,Citta de Genova, 1929
3d Aldo Agosto, La Sala Colombiana dell Archivio di Stato di Genova, 1974, pp 30-31
4d Ugo Assereto, La data della nascita di Colombo accertata da un documento nuovo, Giornalle Storico e Letterario della Liguria 5, 1904, pp. 5-16
5d Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp.55- 56
6d Jacques Heers, Gênes au XVe Siècle:Activité économique et problèmes sociaux, Ecole Practique des Hautes Études, Paris, 1961, pag 511-544
7d Ballesteros Beretta , Cristóbal Colón I, pag 180
8d, Henry Harrisse, Christophe Colomb, Son Origine, Sa Vie, Ses Voyages, Sa Famille et Ses Descendeants, vol I, Paris 1884, p 250 
9d Salvador de Madariaga pag 48 Salvador de Madariga, Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón, Ed. Espasa-Calpe; Madrid, 2005
10d  Salvador de Madariga, Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón, Pag 59-60 Ed. Espasa-Calpe; Madrid, 2005 
11d  Entrevista de la Vanguardia a Francesc Albardaner del 12/10/2007 http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53401577256&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9&turbourl=false 
12d  Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, pp. 72 a 77, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2
13d  Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, pp. 72 a 77, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2
14d Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed,pp. 89 a 92, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2
15d  Demetrio Ramos, Los ultimos dias de Cristobal Colón y sus testamentos, Testimonio Compañia Editorial, Madrid 1992
16d  Andres Bernáldez, Memorias del Reinado de los Reyes Católicos, Ed. Manuel Gomez-Moreno y Juan de M.Carriazo, Real Academia de la História, 1962, pag 337
17d  Demetrio Ramos, Los últimos dis de Cristóbal Colón y sus testamentos, Madrid, Testimonio Compañia Editorial,1992, p.52
18d  Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp. 104

Català
A casa nostra, la historiografia catalana sempre va afirmar que era català, sense tampoc aconseguir consens sobre la localitat concreta. 
Molts autors clàssics recolzaren la catalanitat d'en Colom, o la catalanitat de la descoberta: Cristòfor Despuig, el 1557 ja afirmava que la descoberta fou una operació de la Corona Catalana 1, Jeroni Zurita, el 1579, també dona el mèrit a Ferran II.2, com també als ''Fueros de Aragón'' de 1585 3, en Jaume Ramon Vila, el 1602 afirmà que els diners sortiren de Barcelona 4, , Andreu Bosch, el 1628, també atorga el mèrit de la descoberta als comtats catalans 5,en Leonardo de Argensola el 1630 també donava el mèrit al rei Catòlic 6, en Gaspar Sala, el 1640, afirma que la conquesta d'Amèrica s'havia d'atribuir a les armes Catalanes 7, en Diego Iosef Dormer, el 1697 clamava contra el regal a Castella per part de Ferran de la meitat del Regne de Granada i les Indies 8 , en Narcís Feliu de la Penya, el 1709, atribuïa a la Nació Catalana la primera conquesta''.9

El 1888, s'inaugurà a Barcelona el monument a Colom, amb un conjunt escultòric  que reivindica la presència de catalans en el descobriment d'Amèrica. El lema del monument va ser "''Honorant a Colom, Catalunya honora als seus fills predilectes''10

A primers del segle XX, varis historiadors cohesionaren i documentaren el sentir popular convertint-lo en tesi :l'historiador peruà Luis Ulloa 11 estudià a fons els documents de tots els arxius espanyols, i arribà a la conclusió que en Colom era català i que el descobriment del Nou Món era una operació catalana. També Ricard Carreras i Valls no tant sols afirma que Colom era català sinó que també ho era Joan Cabot, a més de la importància de Jaume Ferrer de Blanes i de l'Atles Català de Abraham i Jafuda Cresques de 1375 en el descobriment d'Amèrica 12, Enric Bayerri i Bartomeu afirmà també que Colom era català, de l'illa de Gènova deTortosa 13

Mes tard, molts mes historiadors catalans han desenvolupat arguments de la tesi: Caius Parellada i Cardellach 14, Pere Català i Roca, Francesc Albardaner i Nito Verdera.15

Altres autors que hi han col·laborat d'alguna manera són: Joaquim Arenas i Sampera, Josep M.Castellnou i Grau, Angel Casas, Coll, Bestratén, Ortadó, Romà Pinya i Homs, Antonio Poyo i Creixenti, Frederic Udina i Martorell, P.Miquel Batllori, Fidel Company, Antoni Bach i Riu, Enric Mitjana de las Doblas, Dalmau Valls, Jaume Aymar Ragolta, Antoni Colom i Bisbal, Rossend Serra Pages, Josep M. Ainaud de Lasarte, Miquel Coll i Alentorn, Jordi Bilbeny 16, Ernest Vallhonrat i Gabriel Verd Martorell.

També afirmen que Colom era català historiadors forans com Charles J. Merrill 17, Gérard Garrigue 18 o Marcial Castro. I recolzen que era una operació de la Corona Catalana les escriptores Marisa Azuara 19 i Virginia Martínez Costa de Abaria 20.

1e DESPUIG, CRISTÒFOR ''Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa''; edició a cura d'Eulàlia Duran, Biblioteca Torres Amat-12
2e Jeronimo Zurita y Castro''Anales De La Corona De Aragon v.5 Historia Del Rey Don Hernando El Catolico : De Las Empresas Y Ligas De Italia'' Çaragoça Dormer 1670
3e "Fueros de Aragón"''Actos de cortes del reyno de Aragon sale aora de nvevo esta impression, por mandado de los señores disputados, con todas las annotaciones y escolios de fueros que tienen los actos de corte, impressos en el año 1584. A los quales se han añadido los actos de corte, hechos en las cortes de Monçon el año de 1585 y en Taraçona, el de 1592 por el Rey Don Felipe nuestro señor.'' Çaragoça, Lorenço de Robles, 1608
4e Jaume Ramon Vila, Armoria: En Barcelona se provey á Cristofol Colom (que fou qui descobrí las Indias) de 17 milia ducats ques prengueren prestats de Lluis de St. Angel, Escribá de Racions del rey catolich, com consta per escripturas auténticas reconditas en lo Racional de Barcelona, ab las cuals provehy Cristofol Colom la aramada que feu per lo principi del descobriment desta empresa'' Barcelona 1602
5e Andreu Bosch Sumari, index o epitome dels admirables i nobilissims titols d'honor de Catalunya, Rossello i Cerdanya, Curial, 1974,ISBN:8472560333 9788472560338
6e Barholome Leonardo de Argesola ''Primera parte de los Anales de Aragon, que prosique los del secretario Geronimo Çurita, desde el año 1516... Por el Dr Barholome Leonardo de Argesola...'', Çaragoca, 1630.
7e Gaspar Sala "Epitome de los principios, y progressos de las guerras de Cataluña en los años 1640 y 1641 y señalada vitoria de Montjuyque, ... E agora impresso em Lisboa pello mesmo original : por Antonio Alvarez, impressor del Rey nosso Senhor, 1641.
8e Diego Jose Dormer ''Anales de Aragon desde el año M.D. XXV. del nacimiento de nvestro Redemptor hasta el de M.D. XL : añadense primero algunas noticias muy importantes desde el año M.D. XVI hasta el de M.D. XXV, Zaragoça : Herederos de D. Dormer, 1697.''
9e  Narcis Feliu de la Peña, ''Anales de Cataluña'', 3 vols., Barcelona, 1709. Edició facsímil (Ed. Base) prologada per Jaume Sobrequés, Barcelona, 1999. La cita a vol. III, pàg. 578.
10e http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=102 |títol=Monument a Cristòfor Colom 
11e Luis Ulloa  Noves proves de la catalanitat de Colom,  Llibreria Oriental-Americana,París
Luis Ulloa  Cristòfor Colom fou Català , 1927, Llibreria Catalònia ,Barcelona
12e Ricard Carreras i Valls,''La descoberta d'Amèrica: Ferrer, Cabot i Colom'',Reus, 1928
13e Enric Bayerri i Bartomeu, «La pátria genoveso-tortosina de Colón», pàg. 629-693.1961
14e Caius Parellada, ''Cristòfor Colom i Catalunya: una relació indefugible'', Barcelona, 1992, ISBN 9788472794948
15e Nito Verdera, ''Cristóbal Colón, el libro de las Falacias y relación de cuatro Verdades'' , 2007, ISBN 978-84-611-8722-5
16e Jordi Bilbeny, Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya
17e Charles J. Merrill, Colom of Catalonia: Origins of Christopher Columbus revealed, 
       http://www.demersbooks.com/colom.html Ressenya del llibre ''Colom of Catalonia''
18e Gérard Garrigue, Christophe Colomb, le Catalan
19e Marisa Azuara, Christoval Colón. Más grande que la leyenda Ed. Amares 2007 
20e Virginia Martínez Costa de Abaria, Cristóbal Colón y España, Prosopon Editores, Madrid 2008 ISBN: 9788493578572

ELS FUNCIONARIS REIALS
Les Capitulacions de Santa Fe son signades pel secretari català Joan de Coloma, secretari de Ferran II, segueixen l'estil de la Cancelleria Catalana 1, i foren registrades  al Arxiu Reial de Barcelona.2
Els càrrecs de Governador General i Virrei són típics de la corona catalana 3 Qui finança l'operació es el escrivà de Ració d'Aragó Lluis de Santàngel 4 5, amb 16.000 ducats catalans (x374=sis milions de morabatins castellans) 6, i cap funcionari català podia actuar com a tal a Castella, segons les capitulacions matrimonials dels reis católics.

1f  Jordi Vila Roura, "Les Capitulacions colombines de 1492: Un document català" http://www.histocat.cat/pdf/simp1_art8.pdf
2f Unitat Arxiu Reial (Reial Cancellería) amb la signatura ''ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGÓN, REAL CANCILLERÍA, REGISTROS, NÚM.3569, als folis 135v-136v.,  Udina i Martorell, Colom i el món català, 1993, Rafael Dalmau, Barcelona, isbn =84-232-0461-8, pàg. 6,  De nou sobre les Capitulacions de Cristòfor Colom
3f  Udina Martorell, Colom i el mon català, 1993, citant a Jaume Vicens Vives, «Precedentes mediterráneos del virreinato colombino», ''Anuario de Estudios Americanos'', V (1948), pàg. 572, nota 2
4f  Jaume Ramon Vila, ''Armoria'', 1602.
5f Ramón Ezquerra, Luis de Santangel, Diccionario de la História de España, III, Madrid, Alianza Editorial, 1979
6f Francisco López de Gómara, Hispania Victrix, 
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/02588400888014428632268/p0000001.htm#18

COGNOM COLOM 
En vida del navegant ja es va utilitzar la forma catalana Colom.1
És a partir de la signatura de les Capitulacions que passa a anomenar-se generalment Colon (sense accent). L'historiador Fernández de Oviedo, cronista d'Índies el 1532, torna a usar preferentment Colom. 
Que es aquest el cognom utilitzat en les 17 edicions de la Carta al Rei, a Santangel i Gabriel Sanxis del 15 de Febrer de 1493, en totes elles el cognom es escrit Colom, tant en les castellanes, les latines com les dues alemanyes, i totes elles van dirigides al rei (rex hispanorum) 2,  excepte l'impresa a Valladolid que especifica "por sus Altezas".

1g Alexander von Humboldt, Examen critique de l'histoire de la géographie du nouveau continent et des progrès de l'astronomie nautique aux quinzième et seizième siècles, pàg. 389-392, 1837,  París http://books.google.es/books?id=QCcSAAAAYAAJ&hl=ca
2g  Pere Català Roca, Colom i el món català, pp 271-277
3g Consuelo Varela, Cristobal Colón, textos y documentos completos, pp 140-142

IDIOMA MATERN
Que Colom va escriure majoritàriament en castellà, fins i tot en notes personals, dirigint-se als seus germans, a amics italians o al Banc de Gènova, i no coneixia l'italià de l'època. En canvi ell mateix es reconeix com a estranger, concretament com a "pobre estranjero enbidiado"1  a Castella. 

En canvi Colom es refereix als reis catòlics com els seus "senyors naturals" (carta a Joana de la Torre)2 i en Jaume Ferrer de Blanes, en una carta a Colom de 1495 parla de "els nostres senyors" i "la nostra Spanya"3, i en la carta a Gabriel Sanxis de 15 de febrer de 1493 parla, referint-se al rei Ferran, de`''pro felicissimo Rege Nostro'' (el molt feliç rei nostre) 4
Si era espanyol i no era castellà es que devia ser d'algun territori de la Corona d'Aragó.
En un catàleg de la Biblioteca Colombina hi ha una anotació del seu fill Hernando on registra la carta enviada a Lluís de Santàngel i afegeix que estava escrita en català.5
L'edició en alemany feta a Estrasburg el 1497 indica que és una traducció del català.6
Ulloa va assenyalar que en el lèxic castellà de Colom s'hi poden trobar catalanismes. Nito Verdera ha ampliat el lèxic a catalanismes d'origen nàutic, desconeguts fins a Colom en castellà, segons el Diccionario Etimologico Castellano de la RAE.7 .A més, assenyala la coincidència de fins a vint topònims colombins amb les illes Pitiüses. Colom coneixia grec, llatí, castellà, portuguès, català i hebreu 8
Tenia grans coneixements astronòmics, geogràfics, matemàtics i bíblics. El seu mapa segueix la manera de fer de l'escola de cartografia catalana.9

1h Juan Gil y Consuelo Varela, Cristobal Colón, Textos y Documentos Completos, p. 500, p.411
2h Juan Gil y Consuelo Varela, Cristobal Colón, Textos y Documentos Completos, p 254
3h Raphael Ferrer, ''Letra de Mossen Jaume Ferrer feta al Almirante de las Indias Christofol Colom'', Sentencies católicas del diví poeta Dant,1545
3h Martín Fernández de Navarrete y Jiménez de Tejada, ''Colección de los Viajes y Descubrimienios que Izicieron por Mar los Espanoles desde fines del Siglo XV''. Madrid, 1825. p.361 
4h Epistola de Insulis Nuper Inventis.http://www.uni-mannheim.de/mateo/desbillons/kolumbus/seite2.html
5h Henry Harrisse, Bilotheca Americana Vetustissima: A Drescription of Works relating to America, Published between the Years 1492 and 1551: Addition, Paris,  editorial Tross, 1872,  pàg. XII 
6h Ernest Vallhonrat, Palabras catalanas en los escritos de Colón, http://www.vidadelamemoria.com/portal/node/view/109 
Simposi internacional colombí sobre la llengua materna de Cristòfor Colom, Eivissa, 2006
7h Nito Verdera, Cristóbal Colón, catalanoparlante,1994 editorialMediterrània, isbn 9788487883361 http://www.cristobalcolondeibiza.com/cat/cat08.htm
8h CRISTOBAL COLON I EL DJUDEOESPANYOL,Estelle Irizarry, http://www.aki-yerushalayim.co.il/ay/084/084_01_colon.htm com
9h  Nito Verdera, Colom d'Eivissa i criptojueu, pag 36
ESTUDIS LINGUISTICS I PALEOGRAFIA 
L'enginyer lingüista Lluís de Yzaguirre i Maura aplica tècniques de lingüística forense i arriba a la conclusió que les interferències fonològiques en els escrits autògrafs de Colom corresponen a les d'un parlant del català oriental central.1
Segons Mn. Gabriel Roura i Monserrat Sanmartí, experts en paleografia, estudiades les cartes de Colom que es conserven al Palacio de Liria (Casa de Alba) de Madrid, afirmen que la cal·ligrafia de Colom és d'una persona culta que utilitzava la lletra gòtica cursiva catalana amb gran precisió.2
El Dr. Josep-David Garrido i Valls, Paleògraf, Arabista i Historiador. professor de la Universitat d’Alacant en el seu estudi sobre les cartes de de Colom afirma que aquest usa una lletra ''“gòtica humanística”'' pròpia del orient peninsular en el S XV.3

1i Lluis de Yzaguirre, Aproximació lexicomètrica a les interferències de base fonològica en els escrits autògrafs de Cristòfor Colom, Simposi internacional colombí sobre la llengua materna de Cristòfor Colom, Eivissa, 2006  http://terminotica.upf.es/membres/DE_YZA/PUBLI/colom2006/Eivissa2006.pdf
2i Gabriel Roura, A propòsit de l'escriptura de Cristòfor Colom, Col·loqui Internacional d'Estudis Colombins de Barcelona, Actes, volum IV, pàg. 5-8, 1993, http://www.cecolom.cat/media/files/file_460_953.pdf
3i Nito Verdera, Cristóbal Colón: El Libro de las Falacias y Relación de cuatro verdades. pp 123-125, bcngrafics.cat, Barcelona, 2007, ISBN 9788461187225.


Detall del mapa de Juan de la Cosa, on s'assenyalen dos topònims clarament catalans: Margalida i Boca de dragó.
INCOHERENCIES GENOVESES 
Colom no podia ser un pobre teixidor genovès i casar-se amb la noble portuguesa Filipa Monis. Tant Jacques Heers 1, com Ballesteros Beretta 2, com Henry Harrisse 3 demostren que no va existir mai cap familia noble genovesa cognomenada Colombo. 
Ni podia ser la mateixa persona que al document Assereto de 25 d'agost de 1479 no es mariner i te vint-i-set anys quan en canvi el mateix Cristòfor Colom afirmà ser capità d'una armada que el 1476 lluità al servei de Reiner d'Anjou. 

L'apelatiu de  "genovès" l'explica molt bé el Fiscal dels Plets Colombins :Antonio Frasca, "se les llaman genoveses a los extranjeros, aunque sean de otras naciones" 

Tampoc es fa cap cita a la genovesitat d'en Colom en la Carta dels ambaixadors genovesos Francesco Marchesi i Giovanni Antonio Grimaldi, que estaben a Barcelona quan Colom arribà d'Amèrica envien a la Signoria de Genova, 4. Nicolao Grimaldi, princep genovès de Salerno, declarà el 1594 no coneixer cap genovès anomentat Colom ni Colombo.5 .  Ni tampoc Uberto Foglietta, en el seu llibre "Della Republica di Genova", menciona Colom en la llista de capitans de mar genovesos famosos.6

Els anal.lisis paleontològics del Prof Miguel Botella (U. de Granada) de les restes de Cristòfor Colom son les d'una persona de 50/70 anys al morir. Les de Diego Colom, germà de Cristòfor, certifiquen que al morir tenia 52/58 anys, i no 48 com hagués tingut el Giacomo Colombo genovès. 7

La teoria catalana, no ha aconseguit trobar documentació que reforci la seva argumentació, en part perquè el 1873 l'Església recullí tota l'informació eclesiàstica sobre el personatge per a iniciar la seva beatificació, i el octubre de 1877 la Santa Congregació dels Ritus es pronuncià en contra de la beatificació solicitada i no ha retornat la documentació, encara resta emmagatzemada a l'Arxiu de l'Inquisició, sense poder ser consultada pels historiadors, i en part també a la constant manipulació històrica produïda a Espanya en les èpoques totalitàries, herències de les que costa molt que els mateixos historiadors espanyols es treguin de damunt, malgrat els arguments a favor de la tesi.

1j Jacques Heers, Gênes au XVe Siècle:Activité économique et problèmes sociaux, Ecole Practique des Hautes Études, Paris, 1961, pag 511-544
2j Ballesteros Beretta , Cristóbal Colón I, pag 180
3j Henry Harrisse, Christophe Colomb, Son Origine, Sa Vie, Ses Voyages, Sa Famille et Ses Descendeants, vol I, Paris 1884, p 250 
4j 5j 6j  Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp. 89 a 92 
7j Nota de premsa del Dr J.A.Lorene del 13/10/2006 http://prensa.ugr.es/prensa/campus/prensa.php?nota=3324

El Colom Jueu 
La proposta de que Colom, independentment d'on fos ciutadà, era de religió jueva la va obrir Salvador de Madariaga afirmant que Colom era d'una família catalana, que havia fugit a Gènova, pels problemes que van haver al final del segle XIV a Catalunya als calls jueus.1

Posteriorment, el caçanazis Simon Wiesental, en el seu llibre ''Operación Nuevo Mundo''2, afirmà que el descobriment d'Amèrica va ser una operació pactada amb Ferran el Catòlic, per tal de trobar una nova terra pels jueus expulsats d'Espanya, i que totes les personalitats que recolzen a Colom davant els reis són d'origen jueu: Lluís de Santàngel (família Ginillo), Alfons de Cavalleria (família Ben Labí), Luis i Juana de la Torre, Isaac Abravanel, Abraham Zacuto. També són descendents de jueus Luis de la Cerda, Pedro Gonzalez de Mendoza, Juan Cabrero, Diego de Deza, Gabriel Sanxís i Joan de Coloma.3
El fet que al cantó superior esquerra de les cartes al seu fill Diego poses un anagrama compost per les lletres Bet i Hai de l'alfabet jueu, i que poden entendres com abreviatura de Baruch Haschem (Alabat sia el Senyor) dona mes arguments als defensors d'aquesta teoria. 4
Recentment, l'investigador Nito Verdera, en el seus llibres 5 6 7 8 9 10  ha reforçat aquesta teoria, fent-lo d'Eivissa, i afirmant que el Llibre de les Profecies, escrit per Cristòfor Colom només reflexa l'Antic Testament, i que Colom va posar a fer copies (estudiar) el llibre al seu fill Hernando just a l'edat que els joves hebreus s'inicien a la Torà.

1k Salvador de Madariga, ''Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón'', Ed. Espasa-Calpe; Madrid, 2005, pàg. 87-90
2k Simon Wiesental, ''Operación Nuevo Mundo: La misión secreta de Cristóbal Colón'', Barcelona, 1976, pàg. 120-121
3k Salvador de Madariaga, Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón, pag 161 a 165  i ,224-225  Ed. Espasa-Calpe; Madrid, 1940-2005, ISBN 84 2392261 8 
4k Nito Verdera, Cristóbal Colón: El Libro de las Falacias y Relación de cuatro verdades, pag 166 Barcelona, 2007. ISBN 9788461187225
5k Nito Verdera, Tesis ibicenca de Cristóbal Colón: Cristòfor Colom fou eivissenc, 1979.
6k Nito Verdera, La verdad de un nacimiento: Colón ibicenco. Madrid: Kaydeda, 1988. ISBN 84-86879-07-8.
7k Nito Verdera, Cristòfor Colom, catalanoparlante. Eivissa: Mediterrània, 1994. ISBN 84-87883-36-2.
8k Nito Verdera, Cristóbal Colón, originario de Ibiza y criptojudío. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera, 1999. ISBN 84-88018-42-8.
9k Nito Verdera, De Ibiza y Formentera al Caribe: Cristóbal Colón y la toponimía, 2000
10k Nito Verdera, Cristóbal Colón: El Libro de las Falacias y Relación de cuatro verdades. Barcelona, 2007. ISBN 9788461187225

Detall d'una carta de Colom al seu fill Diego, amb les lletres hebrees bet i hai al cantó superior esquerre
Altres teories
Existeixen moltes altres teories sobre el seu origen: La majoria d'elles tenen molt poca base, les corresponents al regne de Castella desmenteixen els documents oficials colombins on s'afirma que era estranger a Castella, i especialment la gallega 1, va ser bastida mitjançant documentació falsificada 2 ,castellà de Sevilla 3, castella de Guadalajara 4, extremeny de Plasencia 5, vasc 6, portuguès 7, 8, 9, 10 , anglès 11, cors 12, grec 13, norueg 14
croat 15, i mallorquí, fill del Príncep Carles de Viana.16 17

1l  Celso Garcia de la Riega. conferencia a la sociedad geografica de Madrid, Cristóbal Colón, español? 1914
2l  Congreso de Historia del Descubrimiento (1492-1556): actas (ponencias y comunicaciones).Real Academia de la Historia, 1992, isbn 9788460082033 
     http://books.google.es/books?id=peTy7yfhKVQC&printsec=frontcover#PPA458,M1,M1 458
3l Luis Astrana Martin, Cristóbal Colón, su patria, sus restos y el enigma del descubrimiento de America, Madrid 1929, Ed Voluntad
4l Ricardo Sanz, Margarita del Olmo y Emilio Cuenca,Nacimiento y vida del noble castellano Cristóbal Colón Guadalajara, Ed Nueva Alcarria, 1980</ref>
5l Pascual Madoz, Diccionario geografico-estadistico histórico de España, Madrid 1849
6l Francisco Menendez Polo, Colón vizcaino, 1936
7l Patrocinio Ribero,  O caracter misterioso de Colombo e o problema de sua nacionalidade Coimbra, Academia de Ciencias de Portugal, 1917
8l Patrocinio Ribero,  A nacionalidade portuguesa de Cristovam Colombo, soluçao do debatidisimo problema da sua verdadera naturalidade per la descifraçao da firma herolifica,  Academia de Ciencias de Portugal, 1917
9l G.L. dos Santos Ferreira, Salvador Gonçalves Zarco (Cristóbal Colón) Lisboa, Centro Tipografico Colonia, 1930
10l Mariano Luciano Da Silva, Columbus was 100% Portuguese!, Bristol, R.I. 
Bristol County Medical Center, 1989,
11l Charles Malloy, De Jure Maritimo et Navali, London 1682
12l Dr Savelli, 1826 In souvenirs historiques de la Legion Corse dans le royaume de Naples
13l Aaron Goodrich, A History of the Character and Achievements of the So-called Christopher Columbus, New York, 1874
14l Tor Borch Sannes, Christopher Columbus- en Europeer fra Norge, Oslo, Norsk;Maritimt Forlag, 1991
15l Vincent Sinovcic Columbus: Debunking of a Legend, New york,Rivercross Publishing,inc.1990 
16l VERD MARTORELL, Gabriel, Cristóbal Colón y la revelación del enigma, AUTOR-EDITOR. G. Verd Martorell, 1986, ISBN 978-84-398-7877-3 http://books.google.es/books?id=ueALAAAAYAAJ&client=firefox-a&pgis=1
17l  VERD MARTORELL, Gabriel, Cristóbal Colón era noble y de sangre real, AUTOR-EDITOR. G. Verd Martorell,  1992, isbn 978-84-604-1727-9 http://books.google.es/books?id=5qIyAAAAIAAJ&client=firefox-a&pgis=1

Cristòfor Colom i el seu temps
Context historic ibèric al segle XV
Els regnes ibèrics, a la segona meitat del segle XV van viure immersos permanentment en guerres i conflictes armats de diferents intensitats.
  • Ja al principi de segle, la Corona Catalana va veure morir el últim compte-rei de la dinastia de Barcelona sense descendència. Les Corts Generals dels tres regnes de la confederació, reunits a Casp, van escollir a Ferran d'Antequera, de la casa regnant a Castella com a nou rei (24-06-1312). El Lloctinent de Catalunya, Jaume d'Urgell, no va acceptar la decisió, i es rebelà militarment, i acabà morint empresonat al castell de Xàtiva. La seva muller i les seves dues filles van fugir a Portugal. Una de les seves filles, Isabel, va casar amb Pere de Coimbra, ambdos pares del futur rei de Catalunya, Pere IV el Conestable. 
  • A Portugal, (1448-1449) es declara una guerra civil entre el nou rei Alfons V, i el seu oncle, l'ex-regent de Portugal, Pere de Coimbra, que acaba amb la mort d'aquest a la batalla d'Alfarrobeira. 
  • El 1460 esclata la primera guerra civil catalana entre el rei Joan II, i la Generalitat que defensà els drets de Carles de Viana. El rei capitula el febrer de 1461 amb la Concòrdia de Vilafranca, acceptant nomenar successor a Carles, qui morí el 23 de Setembre d'aquell mateix any d'una pleuresia. 
  • El 1462 esclatà la revolta dels remences contra la Generalitat, i Joan II es posiciona a favor dels remences, i hipoteca el Rosselló i la Cerdanya a canvi de recolzament militar francès. La Generalitat aleshores ofereix la corona al rei Enric de Castella, el qual no la accepta desprès d'aconseguir de Joan II la seva renuncia als drets al tro de Castella. Aleshores la Generalitat nomenà rei a Pere el Conestable (1464-1466), qui va fer presoner a Roderic de Bobadilla a la batalla de Gelida, però mor a Granollers el 1466.
  • La Generalitat oferí el tro a Reiner de Provença (1466-1472. Un cop mort Reiner la Generalitat capitulà (16-10-1472), sis dies desprès de morir el seu president Francesc Colom Bertran. Malgrat aixó, els marins de la familia Colom continuaren la guerra per mar contra les naus joanistes fins 1474.
  • El 1465, una part de la noblesa castellana nomenà rei a l'infant Alfons i mantingueren una guerra civil contra el rei Enric IV fins que morí l'infant el 1468 i aleshores nomenaren reina a Isabel de Castella, i aquesta aconseguí del seu germà que la nomenes hereva a canvi de acabar amb les hostilitats. Però Enric, el 1470 canvià el seu testament a favor de la seva filla Joana.
  • Al morir el rei el 1474, esclatà una altra guerra civil entre els partidaris de Isabel, recolzada pel seu marit Ferran d'Aragó, i Joana, recolzada pel rei de Portugal, Alfons V, guerra que acabà amb el triomf militar de Ferran sobre Alfons, el 24 de Setembre de 1479. 
  • El 1479 morí Joan II d'Aragó. 
  • De 1482 a 1486 esclatà una nova revolta remença a Catalunya, que Ferran II donarà per acabada amb la Sentencia Arbitral de Guadalupe
  • També el 1482 els ja reis de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó emprenen la conquesta conjunta del regne de Granada, que acabà el gener de 1492 amb la rendició de Boabdil. 
  • Per completar aquest periode, els reis catòlics, decreten el 1492 l'expulsió dels jueus dels seus regnes a partir del 3 d'Agost de 1492, amb la prohibició d'emportar-se or, plata o moneda de curs legal. La data màxima d'expulsió coincideix amb la data en que Colom salpà cap a Amèrica.

Pere IV, rei de Catalunya


Reiner I de Catalunya


Rendició de Granada


Edicte d'Expulsió dels jueus

Navegacions atlàntiques d'abans de 1492
  • El tractat e Monteagudo entre Castella-Lleó i Catalunya-Aragó repartia la costa nord d'Àfrica, de Gibraltar al Est pels catalans i cap al Oest pels castellans. Malgrat això l'any 1331 ja existia una comunitat de franciscans catalans a Telde, i el 1351 bisbat, creat pel Papa d'Avinyó Climent VI.
  • Al mapa Cresques de 1375 poden llegir-se els noms de totes les illes canaries, i també el mapa Cresques ens parla d'una expedició de Jacme Ferrer per la costa oest d'Africa, que arribà al riu d'or el 10 d'agost de 1346.  2
  • El 1415 els portuguesos conquesten Ceuta. 
  • El 1420, en Jaume Ribes (Jafuda Cresques) es cridat per Enric el Navegant de Portugal, per a fundar la escola nautica de Sagres.
  • A partir d'aqui els portuguesos emprenen la conquesta del Marroc, Alcazarseguer (1458), Tánger y Arcila (1471), Azemmur i Magazán (1502), y Safi (1508). La bula de Calixte III de 1456 otorgà a l'Orde de Cristo, la jurisdicció espiritual de les illes, ports, terres i llocs, desde el cap de Bojador fins a Guinea. A partir d'aquí els portuguesos es dediquen al mercat d'esclaus de Guinea, usant com a base el fort de Sao Jorge da Mina.
  • Els mariners de Palos de la Frontera començaren treballant pels portuguesos, i afegint-se al nou negoci amb autorització del rei de Portugal, o fent el corsari contra les naus portugueses, segons com estiguesin les relacions politiques entre Portugal i Castella. Tot aixó va fer que es desenvolupes a la vila una industria maritima. Existeixen dues constancies documentals de que els Pinzón feren accions corsaries a la Mediterrania. La primera es la famosa carta de 1479 dels Consellers de Barcelona a Ferran en la que li informen d'un atac corsari al port de Barcelona per part de un tal Vicens Anes Pinçon, de la ''vila de Pals''. L'altre es un atac a un ballener eiviseenc pel qual els Pinçon van anar a judici.
  • En el tractat d'Alcaçovas de 1479 reparteix els territoris del Atlántic entre Portugal i Castella. Els portuguesos mantenen el control sobre Guinea, la Mina d'Or, Madeira, les illes Açores, Flores i Cap Verd. A Castella se le reconeix la sobiranía sobre les illes de Canaria. I també otorga a Portugal l'exclusivitat de la conquesta del Regne de Fes.
  • Al gener de 1488, Bartomeu Dias, arriba al cap de Bona Esperança ( acompanyat segons alguns historiadors per Bartomeu Colom).
1m J.Devise, L'Afrique à la naissance de la cartographie moderne, pag 150
2m Julio Rey Pastor, La Cartografia Mallorquina,
http://elgranerocomun.net/IMG/pdf/Cartografia_Mallorquina_JRP_EGC.pdf pag. 30, 1959

Detall del Atles Català on 
explica que Jaume Ferrer
sobrepassà el cap Bofador el1346.
 
 
 
 
 
 
 
 


Comunicacó dels Consellers de Barcelona al príncep Ferrran on l'informen que un tal Vicens Anes Pinçon de la Vila de Pals atacà Barcelona.

Formació humanística d'en Cristòfor Colom
Segons els experts en linguistica, Cristòfor Colom demostra tenir coneixements de varies llengues: castellà, portuguès, i català, pero no el genovès ni cap dialecte italià del S XV doncs fins i tot quan escriu al Banc de Sant Jordi de Gènova ho fa en castellà. 1, i quan posa notes marginals a llibres italians ho fa segons Madariaga en una jerga indescriptiblement còmica. Dominava també llatí i l'hebreu  2. També era un expert estudios dels textos sagrats, com demostra en la redacció del seu 3''Llibre de les Profecies''3.
Al seus escrits hi han rastres d'haver llegit a Ramon Llull, Eiximenis i Arnau de Vilanova. A la seva biblioteca, hi havien entre molts d'altres un ''Imago Mundi'', un ''Millione'' de Marco Polo, un ''Compendium Constitutionem Cataloniae'' de 1485, un ''Llibre del Consolat de Mar'', i un ''LLibre de les Dones'' d'Eiximenis.

1n Raccolta di Documenti e Studi publicati della Reale comisione Per Quarto Centenario della Scoperta dell' America, 1896, Auspice il Ministero della Publica Intruzione, Roma
2n CRISTOBAL COLON I EL DJUDEOESPANYOL, Estelle Irizarry, http://www.aki-yerushalayim.co.il/ay/084/084_01_colon.htm com
3n ''Llibre de les Profecies''.Biblioteca Colombina
4n Nito Verdera. ''Cristobal Colón, el libro de las Falacias y cuatro verdades'' pag. 162

Formació cientifica d'en Cristòfor Colom
  • Cristòfor Colom va observar la declinació magnètica amb la longitud, o sia que la desviació de l'agulla augmenta cap a l'Est (i la va anomenar nordestar) o cap a l'Oest ( i la va anomenar noruestar) 1 2 .Una prova mes dels coneixements científics que tenía es que obtenia la longitud d'un lloc tenint en compte la desviació de l'agulla 34
  • També, llegint el Diari de a Bord, es pot concloure que en Colom tenia Cartes on hi havien dibuixades unes terres mes enllà d'unes illes 5 6 ,encara que no coneixem la procedència d'aquestes. En elles la distància al Nou Mòn era la real de 2.800 milles.7
  • En una carta al rei de 1501 escriu ''de molt curta edat vaig entrar a la mar navegant i ho he continuant fent fins avui. El mateix art inclina a qui el segueix a desitjar saber els secrets d'aquest mòn. Tot el que fins avui es navega ho he caminat jo. Tracte i conversació he tingut amb gent sabia, ecleciastics i seglars, llatins i grecs, jueus i moros, i amb molts altres. En la marineria em va fer Nostre Senyor abundos, d'astrología em donà el que abastaba i així de geometría i aritmetica, i enginy en l'ánima i les mans per a dibuixar esfera, i en ella ciutats, rius i montanyes, illes i ports, tot al seu propi lloc''. ( Adjuntà aquesta carta amb certa figura rodona o esfera, ens diu Bartomeu Casaus ). 8 9
  • En el primer viatge, Cristòfor Colom seguí la ruta del paral.lel 28. Les modernes "Pilots Charts" ens ensenyen que el paral.lel 28 és el dels vents al.lisis, és a dir, el dels millors vents cap a ponent entre gener i setembre, i en l'actualitat els velers segueixen aquesta ruta. En canvi, en el viaje de tornada, el 16 de gener de 1493, no dubta, i contra l'opinió dels altres capitans va fixar rumb N 1/4 NE, en comptes simplement navegar cap a l'Est, i el canvià al arribar al paral.lel 38ºN, en una longitut 50ºO. Això també es reflexa en les modernes "Pilot Charts" entre gener i setembre, per a tornar d'Amèrica es té que navegar entre els paral.lels 36º i 39º.10
  • A la seva relació del Tercer Viatge, 1498, Colom escriu (resum) : ''Jo sempre vaig llegir que el mòn, terra i augua era, esferic...i m'he adonat de que es rodó de la forma que escriuen, pero en forma de pera, i el mogró d'aquesta forma esta sobre la linea equinoccial...''11. El satèl·lit americà Vanguard I confirmà aquest extrem, i el CSIC en el seu informe diu que "...el harmònic del tercer ordre es el responsable d'aquesta forma de pera de la Terra". Colom s'avança 470 anys. 12
  • En la relació del Tercer Viaje diu ''a les Açores.... les naus van alçanse cap al cel com si pujesin''.13  L'Observatori Astrofísic Smithsonian de Massachussets, a partir de 40.000 observacions de tres satèl·lits van arribar a la conclusió que ''en el mar dels Sargassos hi ha una depresió de -30 metres, en el Carib de -50 metres, i prop d'Anglaterra una corba de nivell de +50 metres.''14
  • El repartiment fet de les Indies, pel Papa a la Butlla Inter Cetera seguí el consell que donà en Colom als Reis, com ho confirma la propia reina Isabel en carta a Colom on li diu "la ratlla que vos vareu dir que havia de venir en la Butlla del Papa..."15
  • Jaume Ferrer de Blanes, el millor cartògraf del seu temps i un dels negociadors del Tractat de Tordesillas 16, en una carta escrita l'agost de 1494 al rei Ferran diu "...i si en aquesta determinació meva, algú sembla vore alguna errada, sempre em referiré a la correcció dels que saben i comprenen mes que jo, especialment l'Almirall de les Indies, el qual, tempore existent, en aquesta materia mes que ningú mes sap; perque es gran teóric i admirablement pràctic, com les seves memorables obres manifiesten".17
  • De la seva coneixença i domini de les tecniques maritimes en donen fe els dos cops que els reis el consultaren sobre trajectes. El primer, sobre el trajecte a fer per l'infanta Joana per casarse amb Felip a Flandes, per una carta, del 18 d'agost de 1496, on la Reina Isabel li agraeix els seus consells. I el segon, en una altra carta, de 6 de febrer de 1502, on Colom aconsella a la Reina sobre el viatge de la princesa Margarita d'Austria per a casarse amb el príncep Joan.18
  • També en dona fe com va aconsellar al governador Ovando a no empendre el viatge cap a la peninsula perque preveia un gran huracà, i com al no fer cas Ovando aquella flota es va perdre.19

  • Mapa Pizzigano, de 1424
     
     
     


    Mapa Fra Mauro de 1459
     
     
     


    Mapa Martellus de 1490
     
     
     

    Globus de Martí Ben Haim, de 1492
    1o Consuelo Varela, "Cristóbal Colón, Textos y Documentos Completos", 1982
    2o Nito Verdera, La verdad de un nacimiento, Colón Ibicenco, 1988, pp. 49, 55, 57, 118
    Edicions Kaydeda, Madrid ISBN 84 86879078
    3o Cristóbal Colón, Textos y Documentos Completos,de Consuelo Varela, Relación del Primer Viaje, Lunes, 17 de septiembre, p. 21; "Textos y Documentos Completos..."  de Consuelo Varela (1982)
    4o La verdad de un nacimiento, Colón Ibicenco, 1988, Edicions Kaydeda, Madrid ISBN 84 86879078
    5o Bartomeu Casaus, Historia de las Indias, Diari de a Bord d'en Colom, dies 16 i 25 de Setembre, i 3 d'octubre de 1492
    6o Consuelo Varela, Cristobal Colón, Los Cuatro Viajes y Testamento, Alianza Editorial, 2000, ISBN 84 206 3587 1
    7o Cristóbal Colón, originario de Ibiza y criptojudio,pag 36, Consell Insular d'Eivissa i Formentera, ISBN 84-88018-42-8
    8o carta als Reis del 1501. Cristóbal Colón, Textos y Documentos Completos, Consuelo Varela, 1982, p. 252
    9o Nito Verdera, La verdad de un nacimiento, Colón Ibicenco, pag 42 1988, Edicions Kaydeda, Madrid ISBN 84 86879078
    10o Consuelo Varela, "Cristóbal Colón, Textos y Documentos Completos", Relación del Tercer Viaje (1498) a  les pp. 213, 214, 215. 1982
    11o Bartomeu Casaus. Historia de las Yndies.
    12o Cristóbal Colón, originario de Ibiza y criptojudio,pag 36, Consell Insular d'Eivissa i Formentera, ISBN 84-88018-42-8
    13o Carta enviada al rei el 31 d'agost de 1498, Bartolomé de Las Casas, Historia de las Yndias.
    14o Cristóbal Colón, originario de Ibiza y criptojudio,pag 36, Consell Insular d'Eivissa i Formentera, ISBN 84-88018-42-8
    15o  Martín Fernandez de Navarrete, Colección de viajes y descubrimientos...II, Madrid, 1826, p 109 
    16o Tractat de Tordesillas http://www.mcu.es/archivos/docs/Documento_Tratado_Tordesillas.pdf 
    17o 18o i 19o Consuelo Varela, Isabel la Católica y Cristóbal Colón, http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mcp/01159296108928369668813/p0000001.htm 
    Biografia
    Biografia de Colom abans de 1476
    Varies referències biográfiques de fets importants els dona el propi Colom a través dels seus escrits: L'any 1501 escriu: ''De muy pequeña edad entré en la mar navegando, e lo he continuado fasta hoy... Ya pasan de cuarenta años que yo voy en este uso. Todo lo que fasta hoy se navega, todo lo he andado''1 . I, per altra part, el seu fill Ferran, al seu llibre Historie, afirma que el seu pare va començar a navegar als 14 anys.2. Això ens donaría que hauria nascut abans del 1446.

    En una carta al rei datada el gener de 1495, Colom afirma haver perseguit i atacat una nau anomenada Ferrandina a les ordres del rei Reiner: "A mi acaeció que el rey Reiner , que Dios tiene, me envió a Tunez para prender la galeaça Fernandina , y estando ya por la isla de San Pedro, en Cerdeña, me dixo una saltía que estavan con la dicha galeaça dos naos y una carraca...". 3 En aquell moment Catalunya estaba en guerra civil entre Joan II i la Generalitat, que va destituir al rei i va nomenar rei a Reiner de Provença. La nau Ferrandina lluitava a les ordres de Joan II. 

    Desde el va fer el cors al servei de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i de Rodes, a les ordres del Gran Mestre català Pere Ramon Sacosta, enemic de Joan II d'Aragó. Del 1464 fins el 1466 al servei del rei Pere IV. Al morir aquest i fins 1472 al servei de Rainer d'Anjou, rei de Catalunya i Provença, a les ordres de Casanova-Colom el vell) 4 fins que la Generalitat capitulà el 16-10-1472, i aleshores passa a navegar amb la flota de Casanova-Colom el jove, vicalmirall de França per l'atlàntic 5, qui recolzaba a Portugal en la guerra de successió castellana contra Ferran i Isabel.

    1p Biblioteca Nacional, MS. Res.21, f.7r.
    2p Ferran Colom, Historie del Almirante, 1571
    3p Ferran Colom, Historie del Almirante, 1571
    4p Luis Ulloa, Cristòfor Colom fou català, pag 146
    5p Alfonso Enseñat de Villalonga, Cristóbal Colón, origenes, formación y primeros viajes (1446-1484),2009, Madrid,ISBN: 9788496813212


    Carta dels Consellers de Barcelona 
    a les poblacions del litoral, avisant 
    de la presencia d'un corsari 
    anomenat Colom
    amb set naus armades.Oct-1473
    Estada a Portugal (1476-1485)
    El 13 d'agost de 1476 resulta nàufrag desprès d'una batalla entre mercants de cautxú genovesos i el corsari Casanova Coullon, dit Colom el jove, salvant-se nedant i assolint les costes de l'Algarve portuguès. Els genovesos tenen els rols de les seves naus i no consta cap Cristoforo Colombo, per tant els historiadors creuen que en Colom era a les naus corsàries.

    L'any 1477 Colom participà en l'expedició luso-danesa del rei Khristian de Dinamarca i el rei Alfons V de Portugal, a Islàndia, Groenlàndia i que cercava una ruta a Àsia pel nord, salpà de Westward dirigida por Joao Vaz Córte-Real, Didrik Pining, Hans Pothurst. Cristòfor Colom va escriure al rey anys desprès de descobrir Amèrica :"He navegado en el mes de Febrero del 1476 hasta cien leguas más alla de la isla de Thule"


    Mapa Vindland de 1440, 
    segons Thor Eyerdall
    va ser fet per en Colom l'any 1477
    La existència d'aquesta expedició elimina la teoria del pre-nauta, i confirma el que hi diu a les Capitulacions : "Vuestras Altezas dan e otorgan a don Cristóbal Colón en alguna satisfacción de la que '''ha descubierto''' en las Mares Océanas y del viaje que agora, con el ayuda de Dios ha de fazer por ellas en servicio de Vuestras Altezas, son las que se siguen......"

    S'estableix a Portugal treballant per compte de la firma del genovès Centurione. Viatja al nord fins a Irlanda i al sud fins a Sant Jordi de la Mina, a Guinea. A Lisboa el seu germà, Bartomeu Colom, treballa de cartògraf. L'any 1479 es casà a Lisboa amb Filipa Monis Perestrello germana del governador de Porto Santo. S'estableix durant un temps en aquesta illa on va néixer, el 1480, el seu fill Diego

    L'any 1484 presentà el seu pla de viatjar cap a occident a Joan II de Portugal, però el pla és rebutjat per una comisió d'experts (Junta dos Matematicos, formada pel cartógraf Jose Vizinho, el bisbe de Sebta, Diego Ortiz de Vilhegas, i per l'astronom Maestre Rodrigo). Pero a continuació enviaren una carabela rumb oest desde Cap Verd, la qual regresà al cap de molts dies sense cap novetat.1

    A Lisboa, Bartomeu i Cristòfor Colom , tenen fácil acces als cercles náutics de Portugal , ambient impregnat de cosmógrafs judeo-catalans .2

    Un cop la comisió d'experts portuguesos rebutjà el seu projecte, decidí oferir-lo als Reis Católics i marxà de Portugal l'any 1485, coincidint amb un intent de conspiració de la noblesa portuguesa contra el rei. I també marxaren el seu germà Bartomeu, qui marxà a Anglaterra, i Isaac Abravanel, cap de la comunitat jueva ibèrica, qui es dirigí cap a Santa Fe (Granada).

    1q Hugh Thomas, El imperio Español, de Colón a Magallanes, Ed. Planeta, 2003, Rivers of Gold, p.73-74 citant a Joao de Barros
    2q Madariaga,Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón (1940) pag. 101

    Estada a Castella (1485-1492)
    ny 1485 segons alguns historiadors es va dirigir al Monestir de La Rábida, gent interesada en en les necesitats dels mariners, amb molts coneixements i que els oferien ajuda técnica, fent amistat amb fra Juan Pérez i amb el frare astròleg fra Antonio de Marchena i els confià els seus plans. Els frares li donaren suport i el recomanaren a fra Hernando de Talavera, confessor de la reina Isabel I de Castella 1 2  Segons altres historiadors, Colom no va conèixer als frares de la Rabida fins 1492, i aquest episodi romàntic nomès es una llegenda local. 3

    L'estiu de 1485, deixà el seu fill Diego Colom amb els seus cunyats Miquel Muliart i Briolanda Monis i es dirigí a Còrdova, on eren aleshores els reis, i on establí relacions amb personatges importants de l'entorn reial.
    A La Cort va coneixer a Beatriz Enríquez de Arana, amb qui va tenir un fill, Fernando Colom. Va seguir als Reis i la seva cort per tota Castella i finalment va aconseguir una primera entrevista amb ells, gràcies a la intervenció del cardenal Pedro Gonzàlez de Mendoza, sent rebut el 20 gener de 1486, pels reis al palau del cardenal, i els hi va exposar el seu pla.4

    1r Hugh Thomas, El imperio Español, de Colón a Magallanes, Ed. Planeta, 2003, Rivers of Gold, p.78
    2r Charles Verkinden-Florentino Perez Embid,
    http://books.google.es/books?id=973rHUc_q_0C&printsec=frontcover&#PPA47,M1 pàg. 47-48

    3r Sobre Colom i Palos a 1485:

    • En Colom , al tornar de Portugal anà a Huelva segons Casaus, i a Còrdova segons Ferran Colom.
    • En Rumeu d’Armas, al seu treball “El Cosmografo Fray Antonio de Marchena” demostra que aquest frare no va ser a la Rabida, dons de 1473 a 1493 era al Convent de San Esteban de los Olmos, a Burgos.
    • El P. Angel Ortega, sobre fra Juan Perez, diu “se sap molt poca cosa dels seus orígens. Més que la mancança de documents, tot i ser tant gran, la immensa confusió que regna en la transmissió de cognoms en aquesta època....
    • Jordi Bilbeny, al llibre Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom. David Bassa entrevista a Jordi Bilbeny, 2003, Pag 56-78, Palos o Pals? Ens diu: “Fra Joan Pere, astrònom català que el 1498 va editar unes taules astronòmiques en llengua catalana, Els Pere, eren els propietaris del castell de Sant Miquel, a les afores de Pals., i també “Al 1500 Palos no era oficialment una Vila, i Pals si.”
    • Jordi Bilbeny, al seu llibre Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya, Pag 95 afirma :“de Fra Johan Peres no hi ha un sol document que confirmi aquest nom (o com a Juan Perez) era un frare de La Rabida".
    • José Coll, Colón y la Rabida, Pag 99 “per mes que hem visitat els gabinets de diversos americanistes i escorcollat multitud de biblioteques i arxius; per mes que hem recorregut la capital i els pobles principals de la província de Huelva, i preguntat als marges solitaris del Tinto, on s’equipà i llevà ancores la flota descobridora d’un nou mòn, a penes hem aconseguit aixecat una punta del vel” “Qui fou Juan Perez?. Serem francs: no aconseguim de contestar categòricament aquesta pregunta, puix que s’ignoren els antecedents de la seva vida”.
    • Antoni Rumeu d’Armas, La Rabida y el Descubrimiento de Amèrica, Colón, Marchena,y fray Juan Perez, Ediciones Cultura Hispànica, Madrid 1968 “de l’actuació de fra Juan Perez com a franciscà, no se’n sap res”.
    • Jose Maria Asensio y Toledo, “Fray Juan Perez y fray antonio de Marchena”. La España Moderna, any II, num XXI, setembre 1890, p 213 “A fra Juan Perez no el conegué Colom, ni pogué tractar-lo en la intimitat fins a la seva segona arribada al monestir de la Rabida”.entre 1491 i 1492.
    • Antonio Rumeu d’Armas “l’estada suposada de Colom a la Rabida no té un altre suport textual que la vaga noticia transmesa per Ferran Colom a la "Historiae”, el text del qual, per si fos poc, fou transformat per una mà anonima”
    • Rumeu d’Armas “L’entrada de Colom (a Espanya) per Palos-La Rabida, al 1485, caldrà considerar-la un error històric, que ha perviscut per un espai de molts segles”
    • Rumeu d’Armas “L’estada de Colom a la Rabida, al 1485, i la seva rebuda per Joan Perez, cau per la pròpia base, sense defensa possible”.
    • Pedro Nimio. “¿Estuvo Colón en el monasterio de la Rabida?” El Dia Gràfico, Barcelona, 20-04-1930, p 11 “es possible que Colom no ocupés cap cel·la al Monestir, ni que prengués aigua, ......ni que preguès amb els seus companys a l’altar de l’edifici...”
    • Manuel Sales Ferré El Descubrimiento de América según las últimas investigaciones. Tipografia de Díaz y Carballo, Sevilla, 1893, p80-81 “A la Rabida en Colom hi anà no des de Portugal, sinó des de la Cort de Castella. Així ho diu clarament i terminantment el mateix Cristòfor Colom a les paraules que posa a boca seva el metge de Palos, Garcia Hernández. Digué en Colom, responent la pregunta de fra Juan Perez, que venia de la Cort de Ses Alteses”.
    • Adam Szászdi Nagy, “Colón no llegó a la Rabida en 1485”, Revista de Ciencias Históricas, XV (2000), p.77 “La escena de Colom agafat de la mà del seu fill Dídac, cap a la Rabida, no es produï mai, donat que ni Colom, ni el seu fill, arribaren el 1485 a la Rabida.” “No hi ha ni un sol testimoni als Plets Colombins, ni un sol testimoni que digués que havia vist o conegut a Colom a Palos abans de 1492”
    • Antoni Romeu de Armas, a “El cosmógrafo fray Antonio de Marchena, amigo y confidente de Colón"; Anuario de Estudios Americanos, XXIV, 1967, p.799 escriu; "Fray Antonio de Marchena mai no fou custodi de Sevilla, ni va desenvolupar cap càrrec conegut a Andalusia durant els anys què en Colom va romandre a Castella”
    • Juan Manzano Manzano, Cristóbal Colón, Siete años decisivos de su vida, 1485-1492, Ediciones cultura hispànica, Madrd 1964, p 67 “es cosa de meravellar quanta era la penúria i ignorància que sobre això (cosmografia) hi havia llavors per tot Castella”.
    • Antonio Maria Fabré “estudio histórico sobre fray Juan Perez de Marchena, por D José Ignacio Valentí, Boletin de la Real Academia de la Historia, XX (1892), p.30 “la conjectura d’un observatori construït a la torre de la Rábida és una invenció que no es fonamenta en res i que ben bé es podria prestar al ridícul”.
    • Jordi Bilbeny, al seu llibre Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya,: "el fra Joan Perez andalús no te cap passat documentat, i en canvi en Johan Pera o Peres, era astròleg, publica un llibre de taules astronòmiques a Barcelona, i era propietari del castell de Sant Miquel a Pals
    4r Francisco Lopez de Gomara cap. XV, pàg. 41
    La negociació amb els Reis
    El rei tenia una Geografia de Ptolomeu i estaba interesat en les illes Canaries i les mines d'or africanes. Fray Antonio de Marchena recolzá a Colom i propossa als reis es formes una comisió 1, a lo que els reis accediren encarregant la seva formació al confesor de la reina, Hernando de Talavera. Mentres duraren les deliberacions de la comisió, Colom va estar a sou de la Cort, i establi amistat amb el teoleg dominic Diego de Deza, tutor del príncep Joan 2, i amb Juana Velazquez de la Torre.

    El Consell es comença a reunir a la Universitat de Salamanca a l'hivern de 1486, i l'agost de 1487 va dictaminar que la distància que hi havia a les verdaderes Índies era excessiva, per la qual cosa va declarar que el projecte era inviable.3, apart de que si els reis accedient a les exigencies d'en Colom la seva autoritat es veuria mermada.4

    Colom decidí aleshores tornar a Portugal, on arribà l'octubre de 1488. Allí va coneixer que Pere de Covilhan havia arribat a Calicut, a la India, a bord d'una nau de peregrins musulmans desde el mar Roig, i que el rei Joao havia enviat una expedició a l'oest dirigida pel flamenc Fernao d'Ulmo a la recerca de l'illa de les set ciutats (Antilla), i que també n'havia enviat un altra al sud d'Africa dirigida per Bartomeu Dias amb el fi de trobar un camí a la India. Aquestes dues expedicions, el fracas de la primera i l'exit de la segona, van fer dessistir el rei Joao del projecte d'en Colom, i aquest tornà a la Rabida, i s'entrevistà amb el duc de Medina Sidonia, i posteriorment una altra cop amb la reina Isabel al castell de Jaen.

    1s Juan Manzano manzano, La Incorporación de las Indias a la Corona de Castilla, Madrid 1948 XXIV
    2s Bartolomé de las Casas, Historia de las Indias, vol I, p 157-158
    3s Charles Verkinden-Florentino Perez Embid, 
    http://books.google.es/books?id=973rHUc_q_0C&printsec=frontcover&client=firefox-a#PPA47,M1 pàg. 47-49.
    4s Martin Fernandez de Navarrete, Colección de viajes y descubrimientos que hicieron por mar los españoles, Ed Carlos Seco Serrano, 4 vols, Madrid 1954, pag 348, TII

    Bartomeu Colom a Anglaterra i França
    Desprès d'un intent d'assasinar al rei de Portugal en el que no hi ha cap constancia que els Colom prenguesin part, Bartomeu Colom marxà a Anglaterra, segons alguns historiadors, per a oferir el projecte. 
    Al Museu Britanic hi ha un mapa signat el 13 de febrer de 1488 per Barthomeus Columbus de Terra Rubra. 

    Un cop el rei Enric VII d'Anglaterra va refusar el projecte, Bartomeu es traslladà a oferir-lo al rei Carles VIII de França, residínt a la cort de la regent de França, Anna de França fins que a meitats del 1493 rebé una carta de Cristòfor comunicant-li el descobriment, i demanant-li que tornès a Barcelona i es presentès davant el rei Ferran "porqué sería honrado y acrecentado".
    Quan arribà a Barcelona els reis el van possar a les ordres d'una petita flota per a marxar al encontre del seu germà a Santo Domingo.

    1t Memorials of Columbus, Gio Batita Spotorno, London, 1823, pag 43

    El Consell d'homes principals
    Al no tenir nova resposta dels reis, Colom pensà en anar a oferir el seu projecte a la cort de França pero Diego de Deza el va convencer de seguir esperant. Aleshores va coneixer a Luis de la Cerda, primer duc de Medinaceli, gendre de Carles de Viana, i hereu al tron si s'extinguia la familia reial 1 qui es va mostrar molt interessat en el projecte, i a la casa del qual, al Puerto de Santa Maria, es va allotjar durant dos anys.i va escriure a la reina de la seva disposició a recolzar a Colom 2, pero la reina presuntuosa va respondre que "tal empresa como aquella no era sino para reyes" 3

    A l'estiu de 1491, va anar a veure als reis al campament de Granada, pero no va ser rebut, i es replantejà de nou anar a França, passa per Cordova, i anà al monestir de La Rábida a octubre.4
    En assabentar-se fra Juan Pérez del nou rebuig, feu un últim intent, escrivint-li una carta a la reina Isabel, amb el resultat que Colom és cridat a [[Santa Fe (Granada), per començar a negociar.5 . El novembre de 1491, Colom arribava al campament real de Santa Fe, de nou va tenir que sometre el seu projecte a una comisió de persones de "rangoeminentisimo", no se sap quines, pero es presuposen presidides per Talavera. 
    La comisió no va pendre cap decisió, tots esperaben la rendició de Granada, que es va produïr el 28 de novembre de 1491, entrant els cristians a la ciutat el 2 de gener de 1492, estant Colom present.6
    Aleshores es reuní la comisió, que novament va rebutjar el projecte i Colom marxà a Cordova. Aleshores intervinguè Santangel, convencent als reis que el cost de l'operació era poc en comparació al que es podia.
    I un consell real "primoriorum hominum"' format per Lluís de Santàngel (escrivà de ració del Rei Ferran), Giraldini (germà del nunci papal), Gabriel Sanxis (tresorer del rei) i Alfons de Cavalleria (vicecanceller del regne d'Aragó) aconsellaren als reis recolzar el projecte.7

    Granada caigué el 2 de gener de 1492. Les negociacions s'interrompiren. Alguns pensaven que ja no es reanudaríen. Entraren aleshores en joc quatre homes d'origen hebráic: Joan Cabrero, Lluis de Santàngel, Gabriel Sanxis i Alfons de la Caballería. Les arques reials estaven buides. Fou en aquest punt quan Santàngel, desrpès de possar-se d'acord, probablement, amb Sanxis, Cabrero i La Caballería, s'oferí a anticipar els diners que fossin necesaaris. Tal gest fou decisiu: sense l'oferta de Santàngel, la històrica expedició no haguès tingut lloc 8  9 10 11 12 13 14

    En abril de 1492 els reis manaren un missatger a cercar a Colom a Santa Fe i començaren les negociacions per a redactar les Capitulacions.

    1u Antonio Sanchez Gonzalez, Medinaceli y Colón, Madrid 1995,p133 
    2u Bartolomé de las Casas, Historia de las Indias, vol I, p 162-163
    3u Bartolomé de las Casas, Historia de las Indias, vol I, p 163
    4u Juan Manzano Manzano pàg. 222-224.
    5u María Lourdes Diaz Trechuelo 
    http://books.google.es/books?id=drsM_sZPglQC&printsec=frontcover&client=firefox-a&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA68,M1 pàg. 68-69.
    6u A. de Santa Cruz, Cronica de los reyes Católicos, 2 vols, Sevilla 1951, I, 47
    7u Ángel Ortega, Tom II, pàg. 128-130.
    8u Simon Wiesenthal, Operación Nuevo Mundo. La misión secreta de Cristóbal Colón, Barcelona, 1976, p. 149
    9u I perque els reis no teníen diners per a despatxar a Colom, els prestà Lluis de Santàngel, el seu escrivà de ració, sis mlions de morabatins, que son setze mil ducats" , Francisco López de Gomara, Francisco. Hispania Victrix
    10u Jaume Ramon Vila, Armoria: "En Barcelona se provey á Cristofol Colom (que fou qui descobrí las Indias) de 17 milia ducats ques prengueren prestats de Lluis de St. Angel, Escribá de Racions del rey catolich, com consta per escripturas auténticas reconditas en lo Racional de Barcelona, ab las cuals provehy Cristofol Colom la armada que feu per lo principi del descobriment desta empresa'' , Barcelona 1602
    11u Lope de Vega, El nuevo mundo descubierto por Cristóbal Colón pag 13. 
    12u Francisco López de Gómara (Historia General de las Indias Cap XV, http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/02588400888014428632268/p0000001.htm#18
    13u Simon Wiesenthal, Operación Nuevo Mundo. La misión secreta de Cristóbal Colón Barcelona, 1976, p.153
    14u Rodrigo Méndez de Silva,"Catálogo real y genealógico de España".Ed. 1656, Según Méndez Silva, autor del siglo XVII, el viaje de Colón costó de 16.000 a 17.000 ducados, que representaban 6 cuentos de maravedís Medina Sidonia, Africa vs America 

    Les Capitulacions
    es negociacions entre Colom i la corona es van realitzar a través del secretari reial d'Aragó, Joan de Coloma i de fra Juan Pérez, en representació de Colom.1 2 3   En el transcurs de les negociacions, Colom va rebaixar les seves exigències, comprometent-se a aportar part dels diners (segons ell 500.000 morabatins); finalment, obtingué un resultat positiu.

    El resultat de les negociacions van ser les Capitulacions de Santa Fe 4 en les qual Colom obtenia les següents prebendes:

    • El títol d'Almirall a totes les terres que descobrís o guanyés a la mar oceana, amb totes les prerrogatives que Alfonso Enriquez ho era a Castella (exclusiu i hereditari).
    • El títols de Virrei amb caràcter hereditari i de Governador general a totes les illes o terres fermes que descobrís o guanyés en els esmentats mars, rebent el dret de proposar ternes per al govern de cada una d'elles.
    • El delme del producte net de la mercaderia comprada, guanyada, trobada o canviada dins dels límits de l'Almirallat, quedant un cinquè per a la corona.
    • La jurisdicció comercial dels plets derivats del comerç a la zona del seu almirallat, segons correspongués a tal ofici.
    • El dret a contribuir amb un vuitè de l'expedició i participar dels guanys en aquesta mateixa proporció.
    Les Capitulacions van ser signades a Santa Fe de Granada el 30 d'abril de 1492, per Joan de Coloma, secretari d'Aragó, i Cristòfor Colom.4 5 6 .  A més d'aixó, van donar a Colom dos documents diplomatics:
    • Una Carta comendaticía, de 30-4-1492, a reis i autoritats, usant la fórmula mittimus in presenciarum ...ad partes Indie..."
    • I unaltra carta comendaticia, anomenat passaport pels historiadors, de 30-4-1492, a un "serenissimo prince amico nostro carisimo" amb el nom en blanc, segun el costum de la Cancelleria, per a ésser omplert amb posterioritat. 8 

    Registre de les Capitulacions 
    al Arxiu Real de Barcelona.
     
     


    Copia del Passaport per a un 
    Príncep dsconegut, registrat
    al Arxiu Real de Barcelona

     

    Es van despatxar, a més, diverses cèdules per a l'organització del viatge.9 10 11 Segons una d'elles, Colom seria capità general de l'armada, constituïda per tres navilis. Una altra cèdula deia que certs veïns de Palos de la Frontera havien de proporcionar dues caravel·les equipades i tripulades, com a pagament per una condemna, per haver robat unes naus portugueses que la Corona havia tingut d'imdenitzar.

    1v Angel Ortega Tom II, pàg. 133.
    2v María Lourdes Diaz Trechuelo http://books.google.es/books?id=drsM_sZPglQC&printsec=frontcover&client=firefox-a&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA72,M1 pàg. 72
    3v Basilio Losada Castro http://books.google.es/books?id=6sO3onPn9aUC&printsec=frontcover&client=firefox-a&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA52,M1 Pàg. 52
    4v Al Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona es troben registrades a la Cancelleria Reial, dintre de l'unitat ''Archivo Real (Real Cancillería)'', amb la signatura ''ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGÓN, REAL CANCILLERÍA, REGISTROS, NÚM.3569'', als folis '135v-136v'
    5v Rafael Diego Fernandez, Capitulaciones colombinas. http://books.google.es/books?id=4ouNv6ZaRZQC&printsec=frontcover&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA103,M1 Pàg. 103-127.
    6v Rafael Diego Fernandez, Capitulaciones colombinas.Pàg. 117
    7v Antonio Ballesteros Beretta, Cristobal Colón y el descubrimiento de Amèrica, p541
    8v Antonio Ballesteros Beretta, Cristobal Colón y el descubrimiento de Amèrica, p542
    9v http://pares.mcu.es/ PARES "Carta als consells i justícies del Regne que donin facilitats a Cristòfor Colom a fi que pugui armar tres caravel·les i "vagi a certes parts de la mar oceà, com el nostre capità". ??Arxiu General de Simancas. Signatura: RGS,149204,17.
    10v http://pares.mcu.es/ PARES Provisió original dels Reis Catòlics en la que se mana es donin a preus raonables a Cristòfor Colom la fusta i quant fos necessari per armar les tres Caravel·les. Granada, 30 d'abril de 1492. Arxiu General de Indias. Signatura: PATRONATO,295,N.4.
    11v 9v http://pares.mcu.es/ PARES  Cèdula original dels Reis Catòlics perquè no s'emportin drets per les coses que es traguessin de Sevilla i de qualssevol altres ciutats per a les tres caravel·les que porta Cristòfor Colom.'' Santa Fe, 30 d'abril de 1492. Arxiu General de Indias. Signatura: PATRONATO,295,N.6

    Els viatges a les Índies (1492-1504) 
    Cristòfor Colom va realitzar un total de quatre viatges al Carib:

    En el '''primer viatge''' salpà de Palos el 3 de Agost de 1492, i passant per Canaries, on hi està del 9 d'Agost al 6 de Setembre,  arribà a les Bahames el 12 d'Octubre, anant posteriorment també a la Hispaniola i Cuba. Tornà de la Hispaniola el 4 de gener, arribant a Lisboa (4 de Març) i Palos (15 de Març de 1493). 

    En el '''segon viatge''' salpà de Cadis el 25 de Setembre de 1493, surt de Hierro el 13 d'octubre, i arribà a l'illa Guadalupe el 4 de Novembre, explorant Puerto Rico i Jamaica. Tornà desde Isabella (Hispaniola) el 10 de març, arribant a Cadis l'11 de juny de 1496. 

    En el '''tercer viatge''', salpà El 30 de maig de 1498, des de Sanlúcar de Barrameda, fent escala a Cabo Verde de on surt el 4 de juliol, i arribà el 31 de juliol a l'illa Trinitat.  Explora la costa de Veneçuela. El 27 d'agost arriba Bobadilla amb poders dels reis com a governador de l'illa, qui empresona als tres germans Colom el 15 de setembre en un vaixell, i els envià encadenats a mitjans d'octubre cap a la peninsula, on arriben el a Cadis el 25 de novembre de 1500.

    En el ''quart viatge''', surt el 3 d'abril de Sevilla, passa el 25 de maig per Gran Canaria, i arribà a Santo Domingo el 29 de Juny, on el governador Ovando, seguint ordres dels reis no el permeté desembarcar. El 17 de juliol desembarca a l'actual Honduras, i tornà el 11 de setembre desde Santo Domingo, arribant el 7 de novembre a Sanlucar de Barrameda.

    Primer viatge
    Quan Colom va arribar a Palos, es va trobar amb l'oposició dels veïns, que desconfiaven de l'estrany. La reial provisió dirigida a Diego Rodríguez Prieto i altres veïns, conminant-los a proveir a Colom amb dues naus equipades per un any ("Sabed que por algunas cosas....fuisteis condenados ..... a aprovisionarnos para un año con dos naves equipadas a vuestra costa", va ser llegida, el 23 de maig, a la porta de l'església de San Jorge Mártir. 1 on estava situada la plaça pública. Pero els habitants de la vila "obeïren però no compliren" l’ordre reial.2

    Aleshores els reis feren una altre ordre, dirigida a totes les autoritats de les costes andaluses, a proveir a Colom amb tres vaixells, i el 20 de juny enviaren a Joan de Penyalosa a que l’executés. A la vista d’això els frares de la Rabida, Juan Perez i Antonio de Marchena, forçaren a Pinçon a negociar amb Colom la seva participació 3, i el convers Gomez Rascon possa la Pinta, i Juan Niño de Moguer la Niña.
    Aquestes dues naus anirien al comandament dels germans Pinzon. Colom llogà una nau, la Santa Maria, propietat de Joan de la Cosa, vei de el Puerto de Santa Maria. 
    Un cop aconseguides les naus, Colom comença a contractar tripulants amb el decisiu ajut de fra Juan Pérez, fra Antonio de Marchena i dels Pinzon, qui segons alguns autors possaren mig milió de morabatins, i segons altres ho feren com anticips dels sous dels mariners, per a vencer les seves voluntats. 4 5 6 7 8 9 10 11  Finalitzats tots els preparatius, l'expedició salpà del port de Palos de la Frontera 12 al albirar el dia 3 d'agost de 1492 (el mateix dia que entrava en vigor el Decret d'expulsió dels jueus), amb les caravel·les "La Pinta" i  "La Niña" i amb la nau "Santa Maria", amb uns 90 homes de tripulació, 20 pasatgers d'oficis diversos, i cap religios. 

    El 9 de setembre arribaren a les Illes Canàries on s'hi havien amarrat durant uns dies. Primerament, van navegar fins a la La Gomera, on visità a Beatriz de Bobadilla que era la governadora de l'illa; i posteriorment, van amarrar a Gran Canària on arreglaren el timó de La Pinta i substituïren les veles triangulars originals de la Niña per unes quadrades que la convertiren en la  més ràpida de la flota.

    El dia 6 de Setembre salparen cap al desconegut. El 20 de Setembre Colom ensenyà el seu mapa a Pinzon. El 24 va haver a bord de les naus un intent de motí, pero la crisi va ser superada. El 5 d'octubre es reuniren Colom i els capitans de les naus i decidieren continuar. El dia 10 van veure ocells, i finalment l'11 a la nit, el grumet Rodrigo de Triana cridà des de La Pinta: "Terra a la vista". Desembarcaren el 12 d'octubre, havent trigant 36 dies de viatge, a una illa anomenada Guanahani, que rebatejà amb el nom de San Salvador, a l'arxipèlag de les Bahames. 13 14

    També desembarcà a l'illa de Cuba, a la que va anomenà Joana, i a de la Hispaniola. En aquesta, el 25 de desembre de 1492, s'enfonsà la nau capitana, la Santa Maria15 . Les seves restes van ser usades per construir el fort de ''La Nativitat'', constituint així, el primer assentament espanyol a Amèrica.16 17

    En la travessia de tornada, una tempesta separà les dues naus que quedaven, la Pinta, amb Martín Alonso Pinzón, desembarcà a Baiona (Galícia)|; la Niña, amb Colom a bord, arribà el 4 de març a Lisboa. El dia 9 de març Colom s'entrevistà amb el rei de Portugal, convencent-lo que la expedició no interferia amb les seves propietats ''allenmar''. El dia 13 partí de Portugal en direcció a Palos de la Frontera. Les dues caravel·les arribaren a port el 15 de març de 1493 18 19


     


     

     

    1w Martin Fernandez de Navarrete, Colección de viajes y descubrimientos que hicieron por mar los españoles, Ed Carlos Seco Serrano,4 vols, Madrid, 1954, pp 306-307
    2w Salvador de Madariaga, De Colón a Bolivar, p. 13, EDHASA, 1955 
    3w Salvador de Madariaga, De Colón a Bolivar, p. 15, EDHASA, 1955
    4w Bartolomé de Las Casas, Tomo I. http://213.0.4.19/servlet/SirveObras/12033856617830495876213/ima0271.htm Capítulo XXXIV, pág. 256. 
    5w Jose Maria Asensio, Martín Alonso Pinzón: Estudio histórico, http://www.archive.org/stream/martbinalonsopi00asenrich , Ed La España Moderna, 1892, pàg. 66-68
    6w Juan Manzano Manzano y Ana Maria Manzano Fernandez-Heredia ''Los Pinzones y el Descubrimiento de América''. 3 vols. Madrid: Ediciones de Cultura Hispánica, 1988. ISBN 978-84-7232-442-8
    7w Angel Ortega, Pàg. 37-110.
    8w Carlos Rivera, ''Martin Alonso Pinzón''. Huelva: Imprenta Asilio Provincial, Ayamonte, 1945.
    9w http://www.mgar.net/var/pinzonm.htm Història de la navegación: Martín Alonso Pinzón
    10w Cesáreo Fernández Duro http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12611653146704839210435/206421_0007.pdf
    "Pinzón, en el descubrimiento de las Índias". ''La ilustración española y americana''. Any XXXVI, Núm. III. Madrid 22 de gener de 1892.
    11w http://muweb.millersville.edu/~columbus/data/art/PINZON-1.ART Amputaciones històricas
    12w Pere Català Roca, Butlletí CEC 10 pp. 18 i 19 http://www.cecolom.cat/documents/Butlleti10.pdf
    13w  Francisco López de Gómara cap. XVI, pàg. 43.
    14w Gonzalo Fernandez de Oviedo 
    http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/05816284255727262232268/ima0122.htm Cap. VI.
    15w Charles Verkinden-Florentino Perez Embid 
    http://books.google.es/books?id=973rHUc_q_0C&printsec=frontcover&client=firefox-a&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA81,M1 pàg 81
    16w Charles Verkinden-Florentino Perez Embid http://books.google.es/books?id=973rHUc_q_0C&printsec=frontcover&client=firefox-a&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA82,M1 pàg 82
    17w Francisco López de Gómara,  cap. XVI, pàg. 45.
    18w Luisa Isabel Alvarez de Toledo, Africa versus América, la fuerza del paradaigma, Junta Islámica. Centro de Documentación y publicaciones, 2000, isbn 978-84-607-1135-3, "El periodo colombino. - El primer viaje" http://americaversus.iespana.es/4parte/3primoviaje/texto.htm
    19w Consuelo Varela, Cristóbal Colón, los cuatro viajes y testamento, Alianza Editorial, Madrid 1986, ISBN 8420635871 pag 39 a 199
    Colom a Barcelona
    Segons Las Casas, al diari de navegació de Colom, el 15 de Març, diu "..estaba en propósito de ir a Barcelona por mar.."', el rei li envià a Colom una carta, el 30 de Març ordenant-li anar a Barcelona. I Colom arribà a Barcelona el dia 3 d'abril 1493 . 

    Els reis es trobaven a Barcelona des del 24 d'Octubre de 1492 per tal de que el príncep Joan fos jurat com hereu pels catalans. Desprès de l'atemptat de Joan de Canyamars el 7 de desembre, el rei malferit va ser treslladat a Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona.1 Al arribar a Barcelona, Colom va ser rebut en primer terme en el refetor del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra 2 . Dies després el rei manà que se li fes una solemnial i molt honrosa recepció, i sortiren al seu encontre tots els que estaven a la ciutat i a la cort, arribant cavalcant Colom entre el rei i l'anomenat infant Fortuna, Enric Duc d'Empuries, i mes tard es feu una recepció oficial de caràcter solemne i honrosa al Palau Reial.3
    Posteriorment, els sis indis que acompanyaben Colom van ser batejats a la catedral de Barcelona, essent-ne padrins els mateixos reis i el príncep Joan.4  5

    El 23 de Maig, el rei Ferran comença a donar ordres de que es preparés una nova armada per a un segon viatge. Envien carta a Juan de Fonseca, reclamen l’ajut del comte de Cifuentes per a cercar finançament, envien una Reial Cel.lula al comte Alonso per a que les penyores preses als jueus serveixin per a costejar el segon viatge, envien carta a tots els recaptadors de Sevilla, Granada, Córdova, Malaga i Cadis ordenant que no cobrin drets a l’armada. Una altra carta a Fernando de Zafra i a Villalón  ordenant triïn 20 llancers que han d’anar en l’armada. Una carta a Francisco Pinelo ordenant que compri les naus. A Fernando de Zafra per a que cerqui gent per anar en la expedició. A l’alcaid de Màlaga per a que cerqui armes. A Villarroel i Gutierrez de Madrid per a que lliurin a Pineo 15000 ducats d’or. A Berardo per a que compri una nau de 200 tones. Al majordom d’artilleria Narváez per a que assorteixi de pólvora l’armada. A Diego Cano, Bernardino de Lerma i Garcia de Herrera per aplicar bens segrestats al profit de l’armada, i moltes cartes mes amb instruccions concretes.6

    Colom començà a Barcelona la preparació del segon viatge a les Índies, mentre que Ferran inicià les gestions diplomàtiques per a que el Papa li atorgués el control sobre les noves terres descobertes; que dies més tard seria atorgat.7
    Aquestes noves terres son anomenades Orbe Novo en una carta de P.M.Anghiera de l'1 de novembre de 1493.8

    El 29 de maig els reis trameteren a Colom unes instruccions reials que indicaven unes normes a seguir en els nous territoris, com per exemple, la conversió al catolicisme dels indígenes.9 Colom partí de Barcelona cap a Sevilla els primers dies de Juny. 10
    El 7 de Juny el monarca insisteix per a que la preparació de l'armada no es difereixi ni una hora.11 , i en la mateixa linia de cel.leritat, escriuen als seus procuradors a Roma per a que propossin al Papa el nomenament del Pare Boyl com a delegat pontifici de les noves terres.12

    El 26 d'Agost es cridat a Cort en Jaume Ferrer de Blanes, per a que mostri el seu mapamundi i tracti temes de cosmografía.13 El 5 de Setembre, els reis li envien a Colom una copia del Llibre de Navegació que ell havia reclamat, copia feta secretament per a que els portuguesos de la cort no s'asabentesin.14

    El 6 de setembre els reis católics partiren de Barcelona cap a Perpinyà.

    A la segona expedició, formada per disset vaixells i mil cinc-cents homes, acompanyen a Colom fra Bernat Boïl, el germà de Colom, Diego, Ponce de León, el tarragoní Miquel Ballester, fray Antonio de Marchena, Alonso de Ojeda, Juan de la Cosa, Pere Margarit (cap militar de l'expedició) i Fra Ramon Paner, primer etnòleg d'Amèrica qui escribí el llibre ''la Relació de les Antigüetats dels Indis'', llibre perdut i mai publicat, pero que coneixem 15 per haver estat copiat parcialment per altres autors. 16 17 18 

    Un cop Cristòfor ja havia salpat, direcció Cadis i Amèrica, arribà de la Cort de França el seu germà Bartomeu Colom, i els reis li van proporcionar tres vaixells, i va anar a buscar el seu germà a Amèrica, trobant-lo a Santo Domingo, al fort de la Nativitat
     

    1x Antoni Rumeu de Armas, Colom i el món catalá,pp 199-204
    2x Jaume Aymar Ragolta, Colom a Sant Jeroni de la Murtra, Colom i el món catalá,pp 213-223
    3x Antonio Rumeu de Armas, Colón en Barcelona, Sevilla, C.S.I.C., 1944. pp. 17-24
    4x Gonzalo Fernandez de Oviedo, http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/05816284255727262232268/ima0127.htm , Cap. VII.
    5x Caius Parellada,  Cristòfor Colom i Catalunya...pp 99-106
    6x Bibliografia Colombina de la Real Academia de la Historia pp 9-12
    7x Pere Català Roca, Preparació del segon viatge, a Barcelona, Colom i el món català, pp 229-235
    8x Ernesto Lunardi, Pietro Martir d'Anghiera, il primo americanista nella storia e nella cultura del suo tempo, Terra Ameriga, num 37-40, Genoa nov 1976, pp 9-20
    9x  Martín Fernandez de Navarrete II, p.66
    10x .Antonio Rumeu de Armas, , Colón en Barcelona, Sevilla 1944 p 42
    11x Bibliografia Colombina de la Real Academia de la Historia p 20
    12x Bibliografia Colombina de la Real Academia de la Historia p 17
    13x Bibliografia Colombina de la Real Academia de la Historia p 23
    14x Martín Fernandez de Navarrete, Colección de viajes ...,II, p.108
    15x Ramon Paner, OSG, Relació sobre les antiguitats dels indis, Nova verió amb notes, mapa i apèndixs per José Juan Arrom, traducció catalana de Núria Pi-Sunyer de Carrasco, Generalitat de Catalunya, Comissió Amèrica i Catalunya, 1992 (Barcelona 1990)
    16x  Pere Martir d'Anghiera, Décadas del Nuevo Mundo por...primer cronista de Indias («Novus Orbis»)
    , estudio y apéndices por Edmundo O'Gorman, traducción del latin por A. Millares Carlo, Biblioteca J. Porrúa Estrada (México 1964) 2 vols; Colección de fuentes para la historia de américa (Madrid 1944) . La 1ª de las décadas se publicó en Sevilla en casa de Cromberger en 1511; las tres primeras décadas en conjunto en la imprenta de Brocar en 1516; la totalidad de las décadas a la muerte del autor en la imprenta de Aguía en Alcalá de Henares en 1530
    17x Bartomeu de Las Casas o Casaus, Apologética Historia Sumaria, estudio preliminar de Juan Pérez de Tudela, BAE T. 105 y 106 (Madrid 1958); Obras completas T. 6-8 (Madrid 1992), cf. capítulos CXX, CLXVI y CLXVII.
    18x Hernando Colom, Vida del almirante Don Cristóbal Colón escrita por su hijo don Hernando, publicada en traducción al italiano en Venecia en 1571
     

    L'ampliació de l'escut d'armes
    El 20 de maig, els monarques honoraren Colom ampliant el seu escut d'armes: 

    ''...El Castell de color daurat en camp verd, en el quadre del escut de les vostres armes, adalt a ma dreta; i en l'altre quadre a la ma esquerra un Lleó de purpura en camp blanc rampant de verd, i en l'altre quadre baix a ma dreta unes illes daurades en ones de mar, i en l'altre quadre baix a la ma esquerra les armes vostres que solieu tenir. Les quals armes seran conegues per vostres, i dels vostres fills i descendents per a sempre mes..." 1 2

    1y Bibliografia Colombina de la Real Academia de la Historia pp 8
    2y Martín Fernández de Navarrete 
    http://books.google.es/books?id=2KYGAAAAQAAJ&printsec=titlepage#PPA36,M1 '''Vol. 2.''' Pàgs. 36-37

    l
    La Carta de la Primera Navegació
    Colom envià des de Lisboa una carta dirigint-se a Rafael Sanchis 1 2 3 i una altra a Lluís de Santàngel 4
    que havien estat escrites el 15 de febrer, quan encara estava a alta mar. 

    A Barcelona es procedí a la impressió de la Carta que Colom trameté a Lluis de Santàngel  el 15 de febrer de 1493 a l'impremta de Pere Posa, en català, i també en castellà. 5

    De la carta que en Colom trameté a Rafael Sanxis, tresorer de la Corona d'Aragó, igual a la lliurada a Santangel, en Leandré de Coscó va imprimir la primera versió en llatí, datada a Roma el 30 de maig de 1493 6

    D'aquesta versió s'en van publicar varies reedicions a tota Europa, segons Porter fins a disset, i en totes el nom del descobridor es escrit Colom, amb m. I totes elles van dirigides al rei (rex hispanorum) 7,.excepte la impresa a Valladolid que especifica "por sus Altezas" 8

    La versió alemanya de 1497 de la Carta enviada a Sanxis indica "getüeschet vß der katilonischen zungen und vß dem latin" (traduïda -al alemany- del català i el llatí).9

    1z Carta a Rafael Sánchez 
    http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01383853166915529202802/ima0223.htm
    2z  FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, Martín.
    http://books.google.es/books?id=mpJYAAAAMAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PRA1-PA175,M1 Pàg. 175
    3z  Primera epístola del Almirante Don Cristóbal Colón dando cuenta de su gran descubrimiento á D. Gabriel Sánchez, Tesorero de Aragón, Genaro de Volafan
    http://books.google.es/books?id=TbCClVJPw6cC&printsec=frontcover&source=gbs_summary_r&cad=0#PPR3,M1
    4z  Carta a Lluís de Santàngel referint-li el seu primer viatge i les illes que havia descobert.
    http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01383853166915529202802/ima0212.htm 
    5z Antonio Romeu de Armas, Colón en Barcelona, Sevilla 1944 p 41
    6z http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/incunableBC&CISOPTR=7966&REC=19
    7z Pere Catalá Roca, Colom i el món catalá,pp 271-277
    8z Consuelo Varela, Cristobal Colón, textos y documentos completos,pp 140-142
    9z Charles Merrill,Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2,pag.200
    Segon viatge
    El 25 de setembre de 1493, Colom tornà a salpà amb disset vaixells (5 naus i 12 caravel.les), amb mil cinc-cents homes, direcció a les Índies des del port de Cadis acompanyat per l'aragonès fra Bernat Boïl (a qui el papa valencià de Xàtiva Alexandre VI havia donat a través de les seues butlles tots els poders pontificis per erigir esglésies, predicar i aplicar les penitències que trobara convenients) 1, Diego Colom, germà d'en Cristòfor, Miquel de Cuneo,Diego Alvar Chanca, Joan de la Cosa, Alonso de Hojeda, Joan Pons de León. 
    Un altre destacat acompanyant de Colom fou el català Pere Margarit 2,cap militar de l'expedició, el navegant Miquel de Ballester,  Miquel de Cuneo, Diego Alvar Chanca,  Antonio de Torres, Pere Casaus (pare de Bartomeu Las Casas), i fra Ramon Paner, primer etnògraf d'Amèrica.3

    L'objectiu d'aquest viatge fou explorar, colonitzar, i predicar la fe catòlica pels territoris els quals havien descobert, sota l'aixopluc de les butlles alexandrines que protegien els territori descoberts de les reclamacions portugueses. 4

    Un cop Cristòfor ja havia salpat, direcció Cadis i Amèrica, arribà de la Cort de França el seu germà Bartomeu Colom a Barcelona, i els reis li van proporcionar tres vaixells, i va anar a buscar el seu germà a Amèrica, trobant-lo a Santo Domingo, al fort de la Nativitat.

    El 4 de novembre del 1493 descobrí l'illa de [[adalupe, situada a uns 480 quilòmetres al sud-est de l'actual Puerto Rico, en el centre de l'arxipèlag de les Petites Antilles. El dia anterior havia vist en el mateix arxipèlag de Guadeloupe les illes La Désirade i Maire-Galante que rebré el nom de la segona caravel·la. Desembarcà a Basse-Terre que és la part més muntanyosa de l'illa en el poble de Capesterre. El nom de Guadalupe prové de la semblança del massís muntanyós de Basse-Terre amb el monestir extremeny de Santa María de Guadalupe. Els indis caribs l'anomenaven ''Karukera'', illa de les aigües boniques. 
    L'11 de setembre de 1493 arriba a l'illa de Montserrat, el 16 de novembre de 1493 a l'illa de Boriquen, avui Puerto Rico.
    El 27 de novembre de 1493 arriba al fort de Nativitat, a l'illa Hispaniola, trobant el fortí destruit i tots els companys morts. Rastrejà la costa cercant un emplaçament mes segur, i el sis de gener de 1494 fundà la ciutat de la Isabella.
    A meitats de febrer fa tornar dotze vaixells cap a la peninsula, sota el comandament de Antonio de Torres, qui portà un Memorial als reis catótics reclamant ajut desesperadament,5 especialment menjar i que es paguesin els sous de la gent.
    Es queixaba, en aquest memorial, que li havien enviat 200 persones sense sou, i que així no tenien recursos per a resoldre les seves necesitats, que molts dels enviats amb suposats oficis els desconeixien. 6
    El 12 de març inicia la seva penetració a l'illa, i fa construït el fort de Sant Tomás. A mitjans d'abril inicià l'exploració de Cuba i Jamaica. Del 14 de setembre al 15 de setembre de 1494 observà l'eclipsi lunar.7
    A poc de partir Torres els problemes que Colom preveia començaren a apuntar, i Bernal de Pisa amb una colla de gent, intentà pendre una nau per a tornar a la peninsula. Boyl i Margarit abandonaren a Colom i els 400 soldats es dedicaren a robar bens i dones als indigenes.

    A finals d'any arriba una flota de reforç comanada per Antoni de Torres. Flota que torna a la peninsula el 24 de febrer de 1495, amb un carregament de 400 esclaus, amb una altra carta on es queixava amargament, queixant-se tant de religiosos com seglars de ser "gent perduda" que havien anat a les indies nomes a enriquirse ''sense cap treball ni pena" 8

    A mitjans d'octubre de 1495 arriba a Isabella en Juan Aguado, amb ordres dels reis de fer pesquisa (investigació) sobre la governació d'en Colom, i aquest augmentà la divisió entre els partidaris i detractors de Colom i amenaça a Colom amb el desfavorable informe que pensaba lliurar als reis. Colom fins aleshores havia ja fet construîr set forts, en linia al centre de l'illa de nord a sud. L'any 1499 hi havien a la Hispaniola 400 colons i 90.000 indigenes repartits en 9 cacics 9, tres esglèsies :Montserrat, Santa Tecla i Santa Eulàlia i 14 religiosos.10

    L'11 de març de 1496, Colom torna a la peninsula amb dues naus, la Ninya i la Yndia, la primera caravela construïda al Nou Mòn. L'11 de juny arriba a Càdis.

    aa1 Leandro Tormo Sanz, ''Les butlles alexandrines. Els Borja a Amèrica'', dins de AAVV ''El temps dels Borja'', Ajuntament de Xàtiva, Generalitat Valenciana, València, 1996.
    aa2 Bartolomé De Las Casas,
    http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p244/12033856617830495876213/index.htm Tomo I, Capítulo LXXXII, pág. 499.
    aa3 LEÓN GUERRERO, M.ª Montserrat,  VII Congreso Internacional de Historia de América. Tomo I. La Corona de Aragón y el Nuevo Mundo: del Mediterráneo a las Indias, Aragoneses en el segundo viaje colombino, Gobierno de Aragón. Centro del Libro de Aragón, 1998, pàgs. 399-406, isbn978-84-7753-707-6,  http://www.adghn.org/confe/2004/colon_segundo_viaje.pdf, pàg. 7
    aa4  DIEGO FERNÁNDEZ, Rafael, Capitulaciones colombinas (1492-1506), Etapa Colombina, pág. 75 http://books.google.es/books?id=4ouNv6ZaRZQC&printsec=frontcover&client=firefox-a&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA75,M1
    Colegio de Michoacan, 1987, isbn=978-9687-23030-6
    PATIÑO FRANCO, José Uriel, La Iglesia en América Latina : una mirada histórica al proceso evangelizador eclesial en el continente de la esperanza : siglos XV-XX, Las bulas alejandrinas, pàg. 57
    http://books.google.es/books?id=NwN7O38ZVHcC&printsec=frontcover&client=firefox-a&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA57,M1
    Editorial San Pablo, Bogotá (Colombia), 2002, isbn=9789586923262
    aa5  Carta de Colom als reis de 20 de gener de 1494
    http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mcp/91348286998794384188868/019985_3.pdf 
    http://www.biblioteca.tv/artman2/publish/1494_259/El_segundo_viaje_a_las_Indias_Memorial_de_Crist_ba_442.shtml
    Memorial de Colom de 30 de gener de 1494
    aa6 Consulelo Varela, "La caída de Cristóbal Colón. El juicio de Bobadilla". Editorial Marcial Pons, Madrid, 2006.(ISBN 84-96467-28-7 pag. 22
    aa7 De Las Casas, Bartolomé.
    http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/56811736540192775821457/index.htm Tomo II. Capítulo XCVI, pág. 60.
    aa8 Cristobal Colon, Textos y documentos completos, Juan Gil y Consuelo Varela,p 314
    Guillermo Cespedes, Dos textos manustcritos de Colón en la Academia de la História,Valladolid, 2006 http://www.rah.es/pdf/2textoscolon.pdf
    aa9 Luis Arranz, Repartimentos y Encomiendas en la isla Española, 1514, Madrid, 1992, pp36 i ss.
    aa10 Consulelo Varela, "La caída de Cristóbal Colón. El juicio de Bobadilla". Editorial Marcial Pons, Madrid, 2006, ISBN 84-96467-28-7,  pag 36
    aa11 Consuelo Varela, Cristóbal Colón, los cuatro viajes y testamento,Alianza Editorial, Madrid 1986, ISBN 8420635871

    Tercer viatge
    El 30 de maig de 1498, Colom partí des de Sanlúcar de Barrameda capitanejant vuit vaixells (Santa Cruz, Santa Clara, La Castilla, La Gorda, La Rábida, Santa Maria de Guia, La Gaza i la Vaqueña, amb una tripulació de 226 persones.
    Anà amb Colom el frare Bartomeu Casaus, (que més endavant proporcionà una part de les transcripcions dels diaris de Colom).

    La primera escala la realitzà a les illes portugueses de Cabo Verde i arribà el 31 de juliol a l'illa Trinitat.
    L'1 d'agost de 1498 toca per primera vegada terra continental, anomenant-la Illa Santa. 
    Des del 4 d'agost fins al 12 d'agost d'aquell mateix mes, explorà el golf de Paria, la Boca de Dragó, i la illa Margalida, navegant per les illes de Tobago (Bella Forma) i Grenada (Concepció), i arriba  fins al riu Orinoco; El 31 d'agost retornà a La Hispaniola, a la ciutat de Santo Domingo fundada per Bartomeu Colom, i trobà que la majoria dels colons allà assentats estaven descontents, car es sentien estafats al no trobar les riqueses que Colom els havia promès. 

    En repetides ocasions, ''Colom intentà pactar amb els revoltats: els ''taínos'' i els ''caribes''. ''Alguns dels espanyols que havien tornat acusaren a Colom a la cort de mal govern.1

    ab1 Consuelo Varela, Cristóbal Colón, los cuatro viajes y testamento,Alianza Editorial, Madrid 1986, ISBN 8420635871

    L'investigació de Bobadilla
    En ausencia de Cristòfor Colom, el 1497 esclatà la rebelió de Roldan que volia pendre l'unica carabela que hi havia al port per tornar amb un grup de gent perque no s'els havien pagat els sous. Combatí contra Bartomeu Colom i Miquel Ballester, i fugí amb els seus, aproximadament cent seguidors, cap a l'interior de l'illa fent considerables bestieses. 

    El 31 d'agost de 1498 tornà Cristòfor a Santo Domingo, i pactà una pau amb Roldan, i tots dos enviaren als reis el seu informe (el d'en Colom s'ha perdut). 
    Despres d'aquets fets Colom reclamà a la corona l'enviament urgent de funcionaris reials.
    Desrpès es produïren una serie d'enfrontaments entre Roldan i Fernando de Guevara que acabaren en una serie de detencions, algun assasinat, i Bartomeu Colom va fer tancar a setze revoltats en un pou. I en aixó arribà Bobadilla. 1

    Els reis havien enviat a l'administrador reial Francisco de Bobadilla a La Hispaniola  l'any 1500, amb una flota de tres naus, qui arribà el 23 d'agost de 1500 a Santo Domingo.
    Allí va trobar a Diego Colom, germà de l'Almirall, ja que Bartomeu Colom era amb Roldan a Xaraguà reprimint una conspiració, i Cristòfor Colom era a la Concepció.
    El 24 d'agost Bobadilla va fer llegir a la porta de l'esglesia el seu nomenament com a "pesquisidor" (investigador) reial per a investigar els actes de rebelió i reclamà a Diego li lliures els presoners. Don Diego va respondre que els nomenaments d'en Cristòfor Colom prevalien sobre els seus. El 15 de Setembre al arribar Cristòfor, Bobadilla va repetir l'operació, i Colom repetí l'argument ja expossat pel seu germà. Inmediatament Bobadilla va fer detenir i encadenar a Diego i Cristófor Colom, conminant a Cristófor a escriure a Bartomeu Colom per a que es presentés a Santo Domingo, cosa que l'Almirall va fer. Al arribar Bartomeu va ser detingut i tancat amb els seus germans.

    La pesquisa de Bobadilla consistí en fer tres preguntes a 22 testimonis: la primera era si Colom havia intentat sublevarse contra ell, la segona es si l'Almirall impedia el bateig dels indigenes, i la tercera era sobre la justicia dels Colom.

    A primers d'octubre de 1500 els germans Colom van ser enviats a la peninsula, amb els documents de la pesquisa de Bobadilla, i també amb la documentació dels procesos que Colom havia instruit contra els delinquents.Colom refusà que li traguessin els grillons en tot el viatge forçat de retorn. 2

    El 25 de novembre de 1500 arribaren altre cop a Espanya, i allí continuaren empresonats fins que enterats els reis manaren alliberarlos i enviar-lis 2000 ducats 3
    El 17 de desembre de 1500 arribaren a Granada i es presentaren davant dels reis. L'almirall es possa a plorar, pero Bartomeu, ni plorà ni s'agenollà, els va dir que l'havien fet venir, que havia perdut set anys de la seva vida en el Nou Mòn passant penalitats i perills, i que ara que estava tot fet era deshonrat i vexat, reclamà la reparació del seu honor i que se li paguessin tots els sous que li devien, i que si no el necesitaven per a res mes, ell volia refer la seva vida (resum).4

    Per a l'historiador Pablo Emilio Taviani, l'episodi de Bobadilla, es un cop d'estat dels propis reis contra les Capitulacions signades per ells. Segons la Consuelo Varela, desprès de trobar la pesquisa de Bobadilla a Simancas, Colom es menys simpatic encara.
    Bobadilla va ser destituït el el 3 de setembre de 1501, i el 27 de setembre la corona nomenà a Nicolas de Ovando, nou governador de la Espanyola. L'objectiu d'apartar a Colom del govern de l'illa, s'havia complert.5

    ac1 Consulelo Varela, "La caída de Cristóbal Colón. El juicio de Bobadilla". Editorial Marcial Pons, Madrid, 2006.(ISBN 84-96467-28-7 pag. 48
    ac2 Consulelo Varela, "La caída de Cristóbal Colón. El juicio de Bobadilla". Editorial Marcial Pons, Madrid, 2006, ISBN 84-96467-28-7 pag 67
    ac3 Bartolomé de las Casas, Historia de las Indias, vol II, p 512 http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p244/56811736540192775821457/ima0523.htm
    ac4 Salvador de Madariaga, de Colón a Bolivar, EDHASA, 1955 pp. 35-39 
          Salvador de Madariaga, Vida del muy magnifico señor Don Cristóbal Colón, Capitulo XXVIII
    ac5 http://www.xpoferens.cat/lib02.html resenya del llibre de C.Varela


     
     
     
     


     
     
     
     

    Quart viatge
    El 3 d'abril de 1502 s'inicià el viatge a Sevilla, passant el 9 de maig per Cádis, i el 25 de maig per Gran Canaria. Amb dues caravel.les i dues naus.(Santa Maria, Santiago, La Gallega i Vzcaino), i 139 homes.(cap dona). D'aquets, 38 no tornaren mai a la peninsula, 35 moriren en combats, i 4 desertaren per les illes.
    Arribà el 29 de juny a Santo Domingo, on el nou governador Nicolas de Ovando li prohibí desembarcar, seguint les ordres dels Reis Católics.

    El 30 de juliol començà a explorar les costes de l'actual Hondures, arribant a la illa Guanaja, el 16 d'octubre desembarca al continent, i els indigenes del llac Chiriqui l'informen que està en un istme, i que a nomès nou dies de marxa h i ha l'Oceà Pacific, pero Colom no fa cas i persegueix obsesivament les perles i metalls preciosos amb que acontentar a la Corona.1
    El 18 d'octubre de 1502 arriba a les costes de Veragua. El 6 de gener intenta fundar la ciutat de Betlem a Veragua ( el primer assentament al continent), i preten deixar a Bartomeu allí i ell marxar a Castella pero no ho aconsegueix. El 16 d'abril marxen de Betlem amb tres caraveles corcades. 

    L'any 1503, descobrí les illes anomenades Caiman Brac i Petites Caiman que reberen el nom de "Les Tortugues", tanmateix Colom mai arribà a descobrir l'illa de ''Gran Cayman''; aquest viatge fou el seu últim viatge per les Gran Antilles. El terme ''Les Tortugues'' vingué donat per la gran quantitat de tortugues que hi havia en elles i als voltants. 

    El 25 de juny de 1503 arriba a Jamaica on son destruïts, per diverses causes, els dos vaixells que li queden. El 7 de Juliol de 1503, envia una carta als reis amb Diego Mendez.2
    Diego Mendez i Bartolomeo Fieschi, amb una canoa india, van de Jamaica a la Hispaniola a cercar ajut, pero Ovando durant mesos impedií enviar ajut a l'Almirall.
    El 2 de gener Colom te un altre motí degut a la manca d'aliments, i Colom treu partit de les taules astronòmiques de Abraham Zacuto per a predir un eclipsí de lluna el 29 de febrer, i aconseguir menjar dels indigenes.
    El 29 de juny de 1504 son rescatats de Jamaica en un vaixell enviat per Diego Mendez, i portats a la Hispaniola on arriben el 13 d'agost. 
    L'11 de setembre de 1504 surt de Santo Domingo i ariba a Sanlucar de Barrameda el 7 de novembre.

    ad1 Consuelo Varela, Cristóbal Colón, los cuatro viajes y testamento,Alianza Editorial, Madrid 1986, ISBN 8420635871
    ad2 Carta de Cristòfor Colom als Reis Católics del 7 de Juliol de 1503 http://club.telepolis.com/mgarciasa/docs/colon4.htm

    Altres viatges a Amèrica
    Anglaterra
    Joan Cabot (c 1450-c1498), conegut en angles per John Cabot, va ser un navegant nacionalitzat venecià el 14761 2 3, que al servei del rei d'Anglaterra Enric VII 4,realitzà la primera expedició anglesa a Amèrica del nord. 
    Salpà el maig de 1496 del port de Bristol a bord del Matthew, i arribà a Newfoundland el 24 de juny de 1497.
    De retorn a Anglaterra va ser nomenat Almirall, i l'any 1498 tornà a Amèrica amb una expedició composta per cinc vaixells que van desapareixer al mar.

    El fet que els ambaixadors castellans a la cort anglesa, Pedro de Ayala i Gonzalez de Puebla diguesin d'ell que era "otro genovès como Colom"5, i dels topònims catalans a les primeres terres descobertes per Cabot al mapa del seu fill, ha fet pensar a alguns historiadors que Cabot era originariament català. 6

    El seu fill Sebastià Cabot, en una expedició de 1508, trobà el pas del nord.


    Mapa del mòn de Sebastià 
    Cabot amb el topònim Canet

     

    Portugal
    Pedro Álvares Cabral el 22 d'abril de 1500, desprès de quaranta-tres dies de  viatge, va arribar a l'actual Bahia (Brasil), i seguí navegant cap al sud, fundant a la badia de  Santa Cruz Cabrália. Desprès va anar al cap da Bona Esperança, 
    on va perdre quatre de les seves naus, entre elles, ironicament, la de Bartolomeu Dias, navegador que havia descober el 1488.

    Gaspar Corte-Real, fill de João Vaz Corte Real en una expedició que sortí de Lisboa l'any 1500, arribà a Terra Nova (New Found Land). El 1501 hi tornà pero no arribà, i el 1502 seu germà [Miguel Corte-Real] anà a cercar-lo i tampoc tornà.

    Mapa Cantino de 1502, que demostra que els portuguesos coneixien millor el Carib que els espanyols.

    VERDERA, Nito. ''Cristóbal Colón, el libro de las Falacias y relación de cuatro Verdades''pag 209 (ISBN 978-84-611-8722-5

    Castella
    Malgrat l'acord de Capitulacions amb Colom, el rei Ferran el Católic concedi permisos a altra gent per a explorar el Nou Mòn. 

    * el 18 de maig 1499 Alonso de Ojeda amb Amerigo Vespucci i Joan de la Cosa, salparen en una expedició. Vespuci es separà i anà a parar a Brasil. Hojeda anà a parar a la desembocadura del Orinoco, i explorà les coses fins a Veneçuela, recollint notícies sobre riqueses. Aquestes notícies van ser investigades per altres marins que al final van trobar dipòsits de perles. Al arribar a la Hispaniola el 5 de setembre de 1499, els partidaris d'en Colom els tiraren en cara el fet de la seva expedició sense coneixement d'en Colom. Van tenir que salpar cap a la peninsula on arribaren a Càdis el juny de 1500.

    * El mateix any, 1499, Vicente Yáñez Pinzón, mitjançant unes capitulacions signades amb el bisbe Juan Rodriguez de Fonseca, organitzà una expedició amb quatre caravel.les es va convertir en el primer europeu en arribar al riu Amazones , i al Brasil el 26 de Gener de 1500.8
    Tornà a la peninsula el 30 de setembre de 1500 amb un carregament de fusta brasil. En una nova capitulació, signada amb Ferran el catòlic el 5 de setembre de 1501, on el nomenen capità i governador de Santa Maria de la Consolación fins la desembocadura del Amazones, pero no hi va tornar a la zona. En l'any 1505 tornà al Carib amb la missió de cercar un pas a l'oceà pacific, i explora tota la costa d'Amèrica Central, i de la peninsula del Yucatan, extablint el primer contacte amb la civilització asteca. Tornà a la peninsula i s'establí a Triana (Sevilla), morint a finals de setembre de 1514.

    * Hojeda partí novament el gener de 1502, amb una nova capitulació signada amb Ferran el Catòlic el 8 de juny de 1501, nomenat governador de Coquibacoa, amb Juan de Vergara y Garcia de Campos. i amb quatre caravel.les, repetint el recorregut del primer cop a la reverca de perles i or. Els seus socis se li revoltaren i l'empresonaren a la Hispaniola, desde maig de 1502 fins a 1504, en que va ser alliberat per ordre del bisbe Fonseca. Resta a la Hispaniola fins 1508, on mitjançant Juan de la Cosa aconseguí de Ferran una capitulació de data 6 de juny de 1508, per a la colonització i governació de la costa dels actuals Hondures, Nicaragua i Veneçuela. Partí el 10 de novembre de 1509 de Santo Domingo i arribà a l'actual Cartagena d'Indies (Colombia) on llegi als indigenes la proclamació de l'anexió a la corona hispànica. La festa va acabar en batalla, perseguint als indis terra endins, morint Joan de la Cosa. Ojeda tornà a Hispaniola, retornant a la zona com a governador de Nueva Andalucia, fundant Sant Sebastià d'Uraba el 20 de gener de 1510. Hojeda morí a Santo Domingo el 1515.9

    ae1 TECHNICAL DOCUMENTARY "CABOTO": I CABOTO AND THE NEW WORLD' Venetian, English and Catalan origins have been proved to be without foundation. url=http://www.gianfrancobernabei.it/pdf/caboto.pdf , 2007
    ae2 CABOT Canadian Biography,  http://www.biographi.ca/009004-119.01-e.php?&id_nbr=101
    ae3The Journal of Christopher Columbus and Documents Relating to the Voyages of John Cabot and Gaspar Corte Real, Clement R. Markham, Adamant Media Corporation, 2001. page=xi, http://books.google.com/books?id=XIkSzPx4eWUC,  ISBN 9781402195013
    ae4  The Voyage of John Cabot to America,Chronicles of America http://www.chroniclesofamerica.com/sea-dogs/voyage_of_john_cabot_to_america.htm 
    ae5 http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/91394974101706275754491/p0000001.htm
    ae6 Ricard Carreras Valls, "La descoberta catalana d'America: Ferrer, Cabot i Colom", Reus, 1928
    ae7 MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNÁNDEZ-HEREDIA, Ana María: ''Los Pinzones y el Descubrimiento de América''. 3 vols. Madrid: Ediciones de Cultura Hispánica, 1988.
    ae8 Pere Màrtir d'Angleria, Décadas del Nuevo Mundo, 1501
         Gonzalo Fernández de Oviedo, Historia General y Natural de las Índias. 
    ae9 http://www.americas-fr.com/es/historia/ojeda.html Biografía de Alonso de Ojeda

    Testament de Colom
    El 19 de maig de 1506, un dia abans de la seva mort a Valladolid, Cristòfor Colom redacta el seu testament davant de Pedro de Inoxedo, escrivà de càmera dels Reis Catòlics. Com a testamentaris i complidors de la seva ànima va deixar el seu fill Diego Colom, el seu germà Bartolomé Colom i Juan de Porras, tresorer de Biscaia.

    En aquest document apareix citat com a Almirall, Virrei i Governador de les illes i terra ferma de les Índies descobertes i per descobrir.

    El testament diu:
    ''Jo vaig constituir el meu car fill senyor Diego pel meu hereu de tots els meus béns i oficis que tinc de renda i heretat, que vaig fer en la primogenitura, i no havent-hi el fill hereu baró, que hereti el meu fill el senyor Fernando per la mateixa guisa, i no havent-hi fill baró hereu, que hereti el senyor Bartolomé el meu germà per la mateixa guisa; i per la mateixa guisa si no tingués fill hereu baró, que n'hereti altre germà meu; que s'entengui així d'un a l'altre el parent més arribat a la meva línia, i això sigui per sempre. I no hereti dona, llevat de si no faltés no es fallar home; i si això esdevingués, sigui la dona més pròxima a la meva línia''.

    D'on s'entén que té dos fills, Diego i Fernando, sent l'hereu el primogènit, sens dubte, segons el costum a l'ús. Cita al seus germans Bartomeu i a Diego, com a pertanyent a l'església. No nomena en el text cap altre germà.

    Cita també al testament la poca quantitat (un conte de morabatís) que els Reis Catòlics van posar per a l'empresa del descobriment, havent tingut de posar ell mateix la resta dels diners necessaris per al primer viatge.

    Cita també la senyora Beatriu Enriquez Harana com a mare del seu fill Ferran Colom, la qual cosa testifica que mai no es van casar, deixant dit al seu fill Diego que mai res no li faltés per raons que pesaven en la seva ànima.
     

    af1 Testamento y Codicilo de Cristóbal Colón http://www.ideasapiens.com/textos/America/testamento_%20codicilio%20_cristobal%20colon.htm 

    Mort i enterraments
    Cristòfor Colom morí a Valladolid el dia [[20 de maig]] de 1506, i fou enterrat a  la capella de Luis de Cerda, en el convent de Sant Francesc.

    L'11 d'Abril de 1509, va ser traslladat al Monestir de la ''Cartuja'' a Sevilla per desig del seu fill Diego. 
    Desprès de mort el seu fill Diego el 1526, per intercesió de la seva vidua, Maria de Toledo al rei Carles I, que volia així complir el desitg del seu marit i del seu sogre, es treslladaren les despulles de pare i fill a Santo Domingo el 1542, on varen ser enterrats també varis descendents més de l'Almirall.

    Després de la cessió, pel Tractat de Basilea, de l'illa de Santo Domingo el 1795 als francesos, es traslladen les restes del primer Almirall a l'Havana, quedant les del seu fill i nets a Santo Domingo.

    Després de la guerra de la independència de Cuba el 1898, es tornen a traslladar a la Catedral de Sevilla1 on reposen en un sumptuós cadafal.

    Entorn de l'enterrament de Colom existeix una vella discussió sobre on es troben realment les seves restes. Segons alguns historiadors, en el moment d'exhumar les restes, de la catedral de Santo Domingo per enviarles a Cuba, no va ser gaire clar quin era exactament la tomba de Cristòfor Colom, a causa del mal estat de les tombes, amb el que resulta almenys probable que només es recollissin part dels ossos, quedant l'altra part a la catedral de Santo Domingo.

    Malgrat aixó existeixen estudis dels emplaçaments de totes les tombes dels Colom: Cristòfor Colom I, Didac Colom I, Lluis Colom Toledo i Cristofor Colom (II) nets, i dos descendents mes Didac Colom III i IV, a l'altar major de Santa Maria de Santo Domingo, cosa que facilitaria coneixer quina era la tomba del primer Almirall.
    Tanmateix, falten estudis que siguin més concloents sobre això.

    ag1 Cristóbal Colón: traslación de sus restos mortales a la ciudad de Sevilla
    http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/hist/12368307610158273876213/p0000001.htm|

    Les proves d'ADN
    Segons els estudis de l'ADN realitzats als ossos que es troben a la Catedral de Sevilla, aquests serien els de l'Almirall, per comparació amb els del seu germà Diego i del seu fill Ferran.Segons el Prof Lorente 1: "En els fragments d'ADN mitocondrial de Diego Colom que hem pogut anal.litzar –en una regió que es denomina HV1 i en otra regió de referencia que es denomina HV2–, hi ha una identitat absoluta, lo qual es propi de una relació maternofilial, es a dir de dos germans"

    Segons els paleontolecs que han anal.lizat les restes, les de Sevilla nomès son el 15% del total 2, la qual cosa fa pensar que les restes que es troben a Santo Domingo poguessin ser la resta de les mateixos. Segons Miguel C.Botella, profesor d' Antropología Física de l'Universitat de Granada les restes atribuïdes a Colom descriuen : ''un varó, d'entre 50 i 70 anys, sense marques de patología, sense osteoporosis i amb alguna caries. Mediterráni, mitjanament robust, i de talla mitjana.'' 3.

    Les restes de Diego corresponen a una persona de 65 anys. Aixó descartaria l'origen genovès, ja que el Diego Colom genovès va naixer el 1468 segons els documents genovesos, tindria per tant 47 anys al morir en 1515. Cristòfor Colom segons els historiadors coetanis va morir ''de senectute bona'', cosa que quadra amb les anal.lisis paleontologics, i hauria nascut, per tant en 1436 i no en 1451 com afirmen els papers genovesos.

    ah1 ose Antonio Lorente, comunicat del 13 d'octubre de 2006 http://prensa.ugr.es/prensa/campus/prensa.php?nota=3324
    ah2 http://www.andaluciainvestiga.com/espanol/noticias/4/3738.asp
    ah3 Les restes de Colom de la Catedral de Sevilla son autèntics, segons els investigadors de la Universitat de Granada http://www.elmundo.es/elmundo/2006/05/20/ciencia/1148152090.html

    Signatura
    Es coneixen diverses signatures de Colom encara que totes són posteriors descobriment d'Amèrica, 1492.

    Signà amb el nom "''Xpo Ferens''" que consisteix en una barreja de grec i llatí que conforma el nom de Cristòfor: ''Xpo'' és una abreviatura del grec ''Xpistós'' que significa Crist, i ''Ferens'' que prové del llatí i es traduïda com "el que porta a"; formant així "el que porta a Crist", és a dir, Cristòfor.

    També signà cartes amb el nom de ''El Almirant-'", i en alguna ocasió com "El Virrey''

    La signatura va sempre acompanyada per una sèrie d'inicials que formen un anagrama (.S., .S.A.S. i XMY); tot i que actualment no existeix una resposta unitària sobre el seu significat, existeixen diverses teories al respecte.


     
    ...................................................... ...................................................... ...................................................... ......................................................
    familiars d'en Colom
    germans d'en Colom
    Diego Colón 
    Participà en el segon viatge de l'Almirall a les Indies, el 1493, quedant com president d'un consell de govern a La Hispaniola. 
    Poc o desprès l'altre germà, Barrtomeu Colom, arrivà també a La Española. El 1495 realizà un viatge a la peninsula, en representació del seu germà, per a contrarrestar davant els Reis els rumors de desgovern que ja arribaben a a Cort desde el Nou Món. 
    Cinc anys desprès, estant de governador de Santo Domingo rebí a  a Francisco de Bobadilla. 
    Bobadilla capturà i empressonà als tres germans i els envia a la peninsula. 
    El 8 de febrer de 1504 els Reis li concediren la nacionalitat castellana amb el fi de poder tenir càrrecs ecleciastics.
    El 1509 tornà a la Illa Hispaniola, amb el seu governador, el seu nevot Diego Colom Moniz. 
    Va tenir una filla il.legitimada d'una serventa de la casa del seu nebot, Diego, a Santo Domingo, nascuda a Santo Domingo, de la qual es desconeix la data de naixement i mort. 
    Allí residí fins que per motiu de la mort del seu germà Bartomeu va tornar a la peninsula l'any  1514, per a fer-se càrrec de l'herencia, i ja no tornaría a Amèrica. 
    Un any després, el 21 de febrer de 1515 Diego Colom morí a Sevilla (Andalusía) i va ser enterrat a la capella de Santa Ana del Monestir Santa Maria de las Cuevas a la Cartuja de Sevilla, on també van ser enterrats per un curt periode el seu germà Cristófor i el seu nebot Diego Colom, pero aquets foren treslladats a Santo Domingo. 
    El monestir pasa desde 1841 a ser la seu de la fabrica de ceràmica Pickman. La fabrica es treslladà en 1977 a Santiponce, i es van emportar les restes de Diego i les van enterrar al jardí de la nova fabrica el 1999.

    Bartomeu Colom
    Segons el seu propi testimoni als Plets Colombins, Bartomeu havia nascut el 1462.
    Participà en el viatge de Bartolomeu Dias fins el Cap de Bona Esperança de agost de 1486, fins a desembre de 1487. 
    El 1488 Cristòfor l'envià a Anglaterra a negociar el projecte amb el rei anglès, i desprès a França, convidat per la regent Anna de Beaujeu. 
    Segons Bartomeu Casaus, ''era un home molt prudent, esforçat i astut. Remarcadament savi en les coses de la mar, i no menys docte en Cosmografia, en fer o pintar cartes i esferes i altres instruments d'aquell art que el seu germà, i fins i tot en algunes coses d'aquestes l'excedia. Era mes alt que mitjà, era honrada i autoritzada persona, encara que no tant com l'Almirall'' 1

    Hi han dues anècdotes que ens indiquen que els Colom tenien un coneixement anterior de les terres americanes: Quan Colom és a Barcelona escriu al seu germà Bartomeu a París, dient-li que no el pot esperar i que ja es trobaran a Santo Domingo. 
    L'altre és una altra carta de Bartomeu a Cristòfor dient-li que busqui el pas a l'altre oceà a l'alçada de l'actual Nicaragua. Colom el va buscar en el quart viatge, pero no el va trobar, però just en aquest punt hi ha un llac del que surten dos rius, un desemboca al Atlàntic i l'altre al Pacífic. El pas existia i en Bartomeu el coneixia. 
    No consta cap informació sobre ell als arxius genovesos. 
    L'unic fill d'en Bartomeu Colom, va ser una dona de nom desconegut, il.legitimada, nascuda sobre 1508 a Sevilla, i morta desprès de 1511 a Sevilla. 
    Mort desprès d'Octubre de 1514 a Santo Domingo; enterrat a l'esglèsia de Sant Francesc de Santo Domingo. Solter. Governador (Adelantado) de l'illa Hispaniola.

    aj1 Las Casas, O.C.I, p.109

    dones d'en Colom
    Felipa Monis Perestrello
    Esposa d'en Cristòfor. Era filla de Bartomeu Perestrelo, administrador de l'illa de Porto Santo 1, i de Isabel Moniz.
    Felipa vivia al Monestir de Santos-o-Velho. Casà amb Cristòfor Colom per 1479, i tinguè amb l'Almirall un fill, Diego Colom Moniz.
    Anaren a viure a l'illa de Porto Santo. A la seva mort Colom i Diego marxaren a Lisboa.

    Beatriu Enriquez de Haranas
    Filla de Pedro de Torquemada i Ana Nuñez de Haranas. Quedà orfe molt petita i residia amb la seva tia Mayor Enriquez a Santa Maria de Trasierra (Granada).3
    Tinguè el fill d'en Colom, Ferran, el 15 d'agost de 1488 a Córdova.
    El 24 de maig de 1493 l'Almirall ordena al seu fill Diego que li passi una pensió de 10000 morabatins l'any. En el testament de Cristòfor Colom aquest reclama al seu hereu Diego que no descuidi a Beatriu, "per a que pugui viure com a persona amb la que tinc tant càrrec. I aixó es faci per descarrec de la meva consciencia, perque aixó pesa molt per la meva anima. La raó d'aixó no es licit d'escriure-ho aci..."

    ak1 Bettencourt, J. Moniz de, Os Bettencourt : das Origens Normandas áa Expansão Atlântico (Ramos, Afonso & Moita, Lda., Lisboa, 1993, p. 162 
    ak2 Pergamí del Monestir de Santos o Velho, que demostra la presencia de Filipa Moniz en aquest convent, http://www.colombo.bz/images/filipa2.jpg 
    ak3<ref>Rafael Ramírez de Arellano, Datos nuevos referentes a Beatriz Enríquez de Arana y los Aranas de Córdoba http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/08145030989769506317857/p0000001.htm#I_0_

    fills dels Colom
    Diego Colom Monis
    Segon Almirall i Virrei, fill de Felipa Monis, nascut el 1480 a Porto Santo (Madeira).Des de 1488 fins a 1492 
    visqué amb els seus oncles Violant Munis i Miquel Mulyart. El 1492 va passar a viure a la Cort com a patje del príncep Joan, i a la mort d'aquest el 4-10-1497, com a patge de la Reina. 
    Fou encarregat pel seu pare a defensar els seus drets davant la Cort.
    A la mort del seu pare, el rei Ferran li negá el nomenament de Virrei, i el nomenà Governador de l'Illa Espanyola el 1508. 
    El 1508 es casà amb Maria de Toledo, nevoda del Duc d'Alba
    El 1509 arribà a Santo Domingo.
    Reclamà judicialment el carrecs de Virrei i Almirall, i guanyà a la Corona amb sentencia del 5 de maig de 1511 (refrendada per Ferran el Catòlic el 17-06-1511), pero amb el carrec nomès circunscrit als territoris descoberts pel seu pare. Diego tornà a demandar a la Corona, i la sentencia de 1520 confirmà la primera.
    Durant el seu mandat a la Hispaniola Diego Velazquez conquerí Cuba, Pons de León Puerto Rico,i Esquivel l'illa de Jamaica.
    Ferran envia a la Hispaniola varis funcionaris reials amb el fi de retallar el poder del Virrei. El 1515 d'acord amb aquets funcionaris feu retornar a Diego a la peninsula. Desprès de la sentencia de 1520 Diego tornà a la Hispaniola, incrementant-se els problemes amb els funcionaris reials fins que el 1523 Carles I el suspenguè de les seves funcions i el feu tornar a la peninsula.
    Morí el 1526, a Puebla de Montalbán, de camí a la boda de Carles I a Sevilla. Fou enterrat al Monestir de las Cuevas, on ja hi era el seu pare.
    La seva vidua continuà els Plets contra la Corona fins que l'arbitratge de 1536 van perdre els càrrecs de Virrei i Governador General.
    El 1542 la seva vidua aconseguí de Carles I, poder treslladar les despulles de Cristófor i Diego a Santo Domingo.
     

    Hernando Colom
    Fill de Beatriu Enriquez, nascut el 1488 a Córdova. Va viure amb sa mare, a la que odiava 1, fins els quatre anys. El 1492 va passar a viure amb la Cort com a patje del príncep Joan, i a la mort d'aquest el 4-10-1497, com a patge de la Reina. Acompanyà al seu pare en el quart viatge 1502-1503.
    L'any 1512 Ferran demanà permis per a dedicar-se a descobrir nous territoris al Nou Món, pero Ferran el Catòlic li negà.
    Residia a la Cort, a Barcelona quan el P. Bartomeu Casaus va llegir al rei el seu famos memorial de defensa dels indigenes americans a l'esglèsia de Molins de Rei, posteriorment segui a Carles I a Alemanya i per tota Europa aprofitant per a comprar molts llibres per a la Biblioteca Colombina, fins a 15.332,2 dels quals no queden actualment ni la quarta part.
    Va escriure varis llibres, el mes famos es ''Historie''. També escriví ''Forma de descubrir y poblar las Indias'', ''Colón de concordia'', ''Libro en coplas castellanas del memorable primer almirante, con glosa'', i unes ''Memòries'', tots ells perduts.

    Inicià també la primera Cosmografía d'Espanya 3, no publicada fins 1910-1917, la qual va ser obligat a aturar el 1523, quan cercaba informació per aquest llibre per Catalunya, mitjançant una amenaçadora carta de Carles I, qui pensà que Hernando cercava parents del seu pare.
    Com a bon geògraf participà el 1524, amb la negociació amb els portuguesos de la linia antipoda a la marcada en el Tractat de Tordesillas.
    Morí el 12 de juliol de 1539 a Sevilla, i fou enterrat a la Catedral de Sevilla.

    al1:Hugh Thomas, al proleg de la Historia de l'Almirante de Hernando Colón, p18, Planeta 2006, 9 788408066804, es pregunta si era degut a que Beatriu fos jueva o prostituta, que el seu fill li dedicà aquest terrible poema sobre sa mare: 
    '''Maldigo quien te engendró, 
    Puese fue causa que padezca, 
    Quien en su leche me dió, 
    Cruel tormenta merezca'''
    al2 Tomás Marin Martinez, Obras y libros de Hernando Colón, Madrid 1970, pp 63,64, 474 i 506.
    al3 Hernando COLÓN, Descripción y Cosmografía de España. Madrid: Real Sociedad Geográfica, 1910 y 1917, 2 volums

    descendents d'en Cristòfor Colom
    Diego Colón Moniz, segon Almirall i Virrei, casà el 1508 amb Maria Toledo, neboda del Duc d'Alba, van tenir els seguents fills, tots nascuts a Santo Domingo:
    * Felipa Colón Toledo; nascuda el 1510; morta soltera entre 1542 i 1548 a Santo Domingo. 
    * Maria Colom Toledo; nascuda 1511?. Casà amb Sanç de Cardona i Liori, '''Almirall d'Aragó'''. 
    * Juana Colón Toledo; nascuda 1512; morta sobre 1592. Casada amb Luis de la Cueva. 
    * Isabel Colón Toledo; nascuda 1513; morta 1549. Casada amb Jorge de Portugal, origina la branca dels '''Colón de Portugal'''. 
    * Lluis Colón Toledo; '''Tercer Almirall''', nascut 1522; mort el 3 febrer 1572 (a l'exili). Es casà tres cops o potser quatre, dependent de les interpretacions. 
    * Cristòfor(2) Colón Toledo; nascut 1523; mort al agost 1571. Casat primer amb Leonor Zuazo; desprès amb Ana de Pravia; i de terceres amb Magdalena de Anaya y Guzmán. 
    * Diego(2) Colón Toledo; nascut 1524; mort 1546. Casat amb Isabel Justinien.

    :'''''Maria Colón Toledo''''' i Sanç de Cardona, van tenir els seguents fills:
    ::* Cristòfor de Cardona i Colom; nascut el 1545?; mort el 6 Novembre de 1583, '''3r Duc de Veragua''', '''5e Almirall de les Yndies''', Marques de Guadelest i '''Almirall d'Aragó'''. 
    ::* Lluis de Cardona i Colom; mort en Novembre 1583. 
    ::* Maria de Cardona i Colom; morta el 5 d'Agost de 1591. Es casà amb Francesc de Mendoça (Marques de Guadelest i Almirall d'Aragó. Duquesa de Veragua.

    :'''''Luis Colom Toledo, 3r Almirall''''', va canviar els drets al virreinat pels de  '''Duc de Veragua'''i '''Marques de Jamaica''' per les pressions de la monaquia hispànica, que el va acabar desterrant per bigamia a Orà on morí, on fou enterrat a l'esglesia dels franciscans, i mes tard el seu cos treslladat a Santo Domingo.
    ::* Es casa primer amb Maria de Orosco, l'any 1543 a Santo Domingo.
    ::* Es casa desprès, el 2 de Setembre de 1546 amb Maria de Mosquera. Tigueren dues filles: 
    :::* Maria Colón y Mosquera; nascuda 1548?; morta entre 1605 i 1610, monja, a San Quirce, Valladolid. 
    :::* Felipa Colón y Mosquera; nascuda 1549?; morta el 25 Novembre de 1577 a  Valladolid?; Es casà el 1573 amb el seu cosí Diego Colón y Pravia, fill de Cristóbal Colón y Toledo i Ana de Pravia. 

    ::* Es casa de terceres, secretament, el Maig o Juny de 1556 a Madrid, amb Ana de Castro, qui morí sobre 1566, es casà formalment el 1560, i un altre cop el 1563, i no tingueren fills. 
    ::* Es casà de quartes, secretament, el 1564 a Madrid amb Luisa de Carbajal, (qui morí desprès de 1608). Tingueren tres fills:
    :::* Juana Colón; nascuda 1541 a Santo Domingo; morta desprès de 1570? a Espanya. 
    :::* Cristóbal Colón y Carbajal; nascut 1565 a Espanya; mort el 1600 a Espanya 
    :::* Petronila Colón; nascuda prop de 1570 a Orà; morta entre 1651 i 1660.

    :'''''Cristòfor(2) Colón Toledo'''''; nascut 1523; mort al agost 1571 tingue amb Ana de Pravia a
    :::* Diego3 Colón Pravia, qui es casa amb la seva cosina Felipa Colón y Mosquera, el seu fill 
    ::::*Diego4 '''Colón Colón''', va ser el '''4t Almirall de les Indies''' i segon '''Duc de Veragua'''.

    Mes descendents d'en Colom: http://es.geocities.com/gonzaloluengoofficial/archivos/TS_OTHERS_ARBOL_GENEALOGICO_NOBLEZA_EUROPEA.pdf
    Luengo O., Gonzalo A., 2006, ''Árbol Genealógico de parte de la nobleza europea'']

    © El text d'aquesta taula ha estat copiat, amb autorització, a la wikipedia catalana.
    Part del text i algunes referències procedeixen del meu esborrany a wikipedia-cat, sota llicencia GNU

    Toda la información que aparece en esta web es propiedad exclusiva de bcngrafics- Edició Limitada (Barcelona).
    Cualquier copia o resumen sin autorización escrita será perseguida judicialmente.
    Las imagenes de esta web contienen un codigo encriptado que demuestra su origen,
    y los originales en alta resolución obran en nuestro poder.
    Esta web fue colocada en internet por primera vez el 15 de Febrero del 1999
    Esta es la 9ª edición,  20-05-2009



    Tota la web, (disseny, imatges i textes) son protegits mitjançant una llicencia internacional de Creative Commons
    Toda esta web (diseño, imagenes y textos) esta protegida por una licencia internacional de Creative Commons
    Except where otherwise noted, this site is licensed under a Creative Commons License

    All Rights Reserved, 1999  © Reservados todos los derechos