L'EPOCA DE COLOM THE TIMES OF COLUMBUS
DIE ZEITEN VON KOLUMBUS LA EPOCA DE COLOM
L'Esglesia dels Borja The Catolic of the Borja
Die Kirche der Borgia La Iglesia de los Borja
 
L'Esglesia Católica: dels Catars als  Borja The Catolic Church : from Templars
to the Borja
Die Kirche Catolic :
das Khataren
und der Borja
La Iglesia Católica :
de los Cataros
a los Borja
177-  Innocenci III ( 1198-1216) ELS CATARS
1209 Inici de la creuada Albigesa, predicada pel papa Innocenci III. 

1213 Batalla de Muret, mort de Pere I el Catòlic (Pere II d'Aragó). 
La coalicció catalo-aragonesa-occitana és vençuda.

178- Honori III  (1216 -1227)
179-Gregorio IX (1227-41)
180- Celestino IV (1241)
Tiempo de pontificado; 16 dias
181-Innocent IV (1243-54)
182- Alexander IV (1254-61) 1258 Jaume I, compte-rei de Catalunya-Aragó signa a Corbeil la renúncia dels drets d'expansió catalo-aragonesa més enllà del Roselló.
183- Urban IV (1261-64)
184- Clement IV (1265-68)
185- Gregory X (1271-76)
186 - Innocent V (1276)
187 - Adrian V (1276)
Sobrino del papa Inocente lV- fué laico.
En 1975, Pablo Vl lo eliminó de la lista de papas, por no haber sido ordenado obispo.
188 - John XXI (1276-77)
Portugués, muere cuando el techo le cae encima. Conocido por su tratado de enfermedades de los ojos.
189 -Nicholas III (1277-80)
Hace del Vaticano la residencia papal.
190 -  Martin IV (1281-85)
191 -Honorius IV (1285-87)
192- Nicholas IV (1288-92)
Primer franciscano papa
193 -St. Celestine V (1294)
Pedro Morrone, Abdica.
194 - Bonifacio VIII (1294-1303).
Desde fines del siglo XIII (1294), el papa Bonifacio gobernó la Iglesia. Deseando erradicar definitivamente la ingerencia láica en los asuntos eclesiásticos, publicó en 1296 la bula Clericis Laicos.
Prohibió cualquier uso de bienes eclesíasticos a los laicos.
El rey francés Felipe el Hermoso (1285-1314) respondió prohibiendo  a su vez que saliera de su reino cualquier dinero con destino a Roma.
La erección de una nueva diócesis en Francia revivió la pugna entre el rey y el papa en 1301 pues el obispo designado fue apresado por el rey.

Bonifacio publicó la bula Unam Sanctam en la cual explicaba la antigua imagen de las dos espadas, la espiritual y la temporal. La espada espiritual debe estar en manos de la Iglesia, y la temporal debe manejarse en servicio de la Iglesia. Recordaba la doctrina del Primado Pontificio y concluía con la superioridad de la potestad espiritual sobre la temporal.

Anagni - el papa prisonero: señal del fin de la Edad Media.
El papa residía en Anagni, que era donde habitualmente tenía su corte. Estaba redactando una nueva bula en la que había de declararse la excumunión y deposición de Felipe el Hermoso de Francia

No lo dieron tiempo a terminarla: el 7 de Septiembre de 1303, Nogaret [Canciller de Felipe], junto con Sciarra Colonna y seicientos armados, cayó sobre la indefensa ciudad. El 9 de septiembre se levantaron los ciudadanos de Anagni y expulsaron a Nogaret y Sciarra Colonna. El papa, liberado, fue conducido a Roma con todos los honores por una tropa de cuatrocientos caballeros romanos; pero a los pocos días, el 11 de octubre, falleció en la ciudad
195 -  Benedict XI (1303-04)
Muere de disentería.
Los Papas marchan de Italia
196 - Clemente V (1305-14)
 Elegido papa en 1305, estableció su residencia en el sur de Francia.
197 John XXII (1316-34) se trasladó a Aviñón.
198 - Benedicto XII  (1334-42)
199 - Clemente VI (1342-52)
200- Inocencio VI (1352-62)
201- Urbano V  (1362-70)

Gobernó desde Aviñón de 1363 a 1367 y se fue a Roma. Después regresó a Aviñón.

En Aviñón los papas estaban más seguros y más dignamente alojados que en Roma. No puede negarse que justamente Aviñón estaba admirablemente situada para la curia papal.

202 Gregorio XI (1370-78)
EL CISMA DE OCCIDENTE
(1378-1417)
 La crisis después del cónclave de 1378
203 - Urbano VI (1378-89)
Fue elegido papa el 9 de abril de 1378, después de un confuso y agitadísimo cónclave. En él participó el pueblo romano, que violentamente exigía el nombramiento de un italiano para que no estableciera su residencia en Aviñón. Urbano VI se dió a la tarea de extirpar los excesos introducidos en las costumbres eclesiásticas. Inició su acción en la misma jerarquía.
Lo hizo, sin embargo, con exacerbada brusquedad.
31 Diciembre 1378
Nace en Valencia Alfons de Borja
Urbano VI se instala en Roma Los cardenales se retiraron a Agnani y de ahí pasaron a Fondi. El 20 de septiembre eligieron un nuevo Pontífice, que tomó el nombre de Clemente VII. y se instaló en Aviñón.
Parte de la cristianidad aceptó a Urbano, parte a Clemente.
Uno y otro papa se excomulgaron mutuamente con todo y sus respectivos seguidores, de modo que, por vez primera, la cristianidad toda quedó teóricamente excomulgada.
Partidarios de Urbano VI eran Italia del Norte, Alemania,Europa central y nordica, Inglaterra, Irlanda, Flandes y Portugal. Partidarios de Clemente VII eran :
Saboya, Escocia, Francia, Napoles, Castilla, Navarra y el rey de Catalunya-Aragón.: 
204 -
Bonifacio IX (1389-1404)
Roma
Benedicto XIII 
(1394-1422)
Aviñon
205 -
Inocencio VII
(1404-1406)
Roma
206 -
Gregorio XII
(1406-1415)
Roma
CONCILIO DE PISA
1409
Para poner fin al cisma..algunos cardenales de Gregorio XII y de Benedicto XIII convocaron a un Sínodo en la ciudad de Pisa, en 1409. Ambos papas fueron declarados herejes y cismáticos y por tanto desposeídos de sus cargos. Los cardenales eligieron a Alejandro V para que ocupara la silla de Pedro, pero ni Gregorio ni Benedicto renunciaron a su título y, en vez de dos, la cristianidad contó al término del Sínodo con tres Papas
Alejandro V
(1409-1410)
Se instala en Roma
.
Juan XXIII
(1410-1414)
Roma
1417- Alfonso entra al servicio del rey Alfonso el Magnanimo.
CONCILIO DE CONSTANZA
1415
Gregorio XII  dimitió Juan XXIII
fue apresado y obligado a renunciar
Benedicto XIII 
se negó a DIMITIR pero fue cesado por el Concilio y 
se traslada al castillo templario de Peniscola
207- Martin V (1417-31)
Elegido por el Concilio único Papa.
1423-fallece el Papa Luna y los cardenales de Peniscola eligen a 
Clemente VIII
( Gil Sanchez Muñoz )
25-Julio-1429
Alfonso Borja logra la dimisión de  Clemente VIII, a cambio Gil Sanchez Muñoz fue nombrado obispo de Mallorca.
1429 -El Papa 
Martin V nombra a Alfonso de Borja obispo de Valencia
208- Eugene IV (1431-47) Eugenio IV 
lo nombra Cardenal
el 2 de mayo de 1444
1440 
Lorenzo de Valla, un polígrafo del renacimiento Italiano. ( Protegido del rey Alfonso V de Catalunya-Aragón,
publica un tratado, demostrando que el documento de la Donación de Constantino, era una burda falsificación, con lo cual los Papas no tenian derecho a nombrar reyes.

Esto tenia una importancia vital en la disputa entre el Papa y el rey sobre el reino de Napoles.

209 - Nicholas V (1447-55) 1 - Enero -1431
Nace en Xativa 
Roderic de Borja
210- Callixtus III (1455-58)

,¡LA CHIESA ROMANA IN MANI AI CATALANI

Elegido papa el 8 de abril de 1455
A los 76 años de edad.

El 27 de juny de 1458, s'oposa al reconeixement del fill bastard del rey Alfons V,  Ferran I com a reí de Nàpols, al.legant els drets feudals de la Santa Seu sobre el regne.

Obliga els turcs a aixecar el setge de Belgrad (14 de juliol de1456). 

Derrotada la flota turca a Metelino per l'armada pontifícia i aragonesa dirigida pel cardenal Scarampi i vençut l'exercit otomà per Scanderbeg a Tomorniza (1457), el papa s'alia amb Esteve Tomàs, rei de Bosnia, i amb Maties Corvino (Hunyadi), nou rei d'Hongria, i entaula la pau amb el nou reí de Bohemia, Jordi Podebrad, ja que es va convencer que el suport només podria venir de les nacions més immediatament amenaçades pels turcs, atesa l'escassa ajuda que es podía esperar d'Alemanya, Borgonya, França, Castella i Portugal

Batllori, op. cit. pg 107-109
G.Villoslada, op.cit. pp 365-3

211 -Pius II (1458-64)
212 - Pau II (1464-71)
Sobrino de Eugenio lV.
213 - Sixtus IV (1471-84)
214 -Innocent VIII (1484-92)
Hace cardenal a su nieto de 13 años.
He said this emerged from study of an early 16th-century Ottoman map, which showed that Columbus found America in 1485, during the reign of Pope Innocent VIII. Signor Marino said there was corroborative proof in an inscription on the tomb of Innocent VIII, in St Peter's Basilica, which reads "Novi orbis suo aevo inventi gloria", meaning that during his pontificate "the glory of the discovery of the New World" took place. Innocent VIII died at the end of July 1492, before Columbus set sail and three months before he landed at the Bahamas. "The inscription either anticipates Columbus's success or else refers to an earlier journey," Signor Marino said. The accepted version is that Columbus was dispatched in 1492 by King Ferdinand and Queen Isabella, but Signor Marino said that the venture was originally financed by Innocent VIII and the Medici banking dynasty to which the Pope was related. 
215 - Alexander VI (1492-1503)
 Tiene dos amantes; Vanozza dei Catanei y Giulia Farmese, y otras varias. Padre de cinco hijos. Muere envenenado o de malaria.
 
 
 
 

 


CÈSAR DE BORJA
Roma 1474 
Viana 1507

Fill de Roderic de Borja i de V.Cattanei.

Destinat per son pare a ser Cardenal, a la mort del seu germà Joan es converteix en el braç armat del Papat.

Per  la seua boda amb Carlota d’Albret passa de ser el cardenal de Valencia a Duque del Valentinois.


LLUCRÈCIA DE BORJA
Subiaco,18 d’abril 1480.

24 de juny de 1519,

Filla de Roderic de Borja i de V.Cattanei.

Peça clau dintre la politica matrimonial de A.VI.   En 1493 es casa amb Giovani Sforza; 
en 1498 amb Alfons d’Aragó;quan mor, amb Alfonso d’Este en 1501, del que tingue 7 fills.

216- Pius III (1503)
FONT ELS PAPES  : http://www.newadvent.org/cathen/12272b.htm
...................................  
Alfons de Borja
ALFONSUS BORGIA
(31 -12- 1378 Xàtiva, València - 8-1458, Roma)

Callixtus III
(1455-1458)

Existeix la llegenda que Sant Vicens Ferrer va aconsellar als seus pares que el noi estudies.
Estudià a Xàtiva i desprès a Lleida.

En 1411 obtingé una canongia a la Seu de LLeida y tres anys mes tard ja era profesor de Estudi General de LLeida.

El 1417 entra al servei de la cort reial, on arribá a vicecanceller.

Despres del Concili de Constança,  i elegit un unic papa, Benet XIII es retirà a Peniscola, i el rei Alfons no es va voler enfrontar militarment a qui habia ajudat els Transtamara a ferse amb la corona aragonesa al Compromis de Casp. Un cop mort Benet XIII, Alfons de Borja convencé al seu succesor, el obstinat Gil Sanchez Muñoz ( Climent VIII ) el 25 de Juliol de 1429  a que abdiques, a canvi d'esser nomenat bisbe de Mallorca.

Com a premi , Alfons va ser nomenat bisbe de València.

El 1444 va ser proclamat Cardenal pasant a viure a Quattro Santi Coronati, a Roma.

En 1449 es va dissoldre el Concili de Florència que podia haber representat la reunificació amb la Església Bizantina.

En 1453 Constantinoble va ser conquerida pels turcs.

El 8 d'abril de 1455, en un conclave de només quinze cardenals, va ser elegit Papa.

El rey Alfons es quedà sorprès al no reconeixer el Papa al seu fill Ferrante com a succesor legitim al tró de Napols i al no concedirli el divorci de la reina Maria

El 21 de Juliol de 1456 va aixecar el cercle que sobre Belgrad tenien els turcs. Institui per a conmemorarho el Angelus.

FONT  Els Borja, familia i mite.
de Joan F. Mira
Edicions Bromera 
ISBN 84-7660-575-7

   
Roderic Llençol Borja
RODERICUS LENZOLIUS BORGIA
(1-1-1431, Xàtiva, València -1503, Roma )

Alexander VI
(1492-1503)

Fill de Jofré Llençol i de Isabel de Borja, germana de Alfons de Borja.

En morir el seu pare, el 1437, es traslladaren a viure a Valencia al Papau Episcopal del seu oncle Alfons.

Al 15 anys va rebre la tonsura

En 1457 va eser nomenat pel seu oncle Vicecanceller de l'Esglesia.

Poc abans de morir el nomenà Bisbe de Valencia.

Un cop va morir Calixt III, ell va ajudar a ser nomenat al nou papa Pius II Piccolomini, el qual el va mantenir en el seu carrec de Vicecanceller.

El seguent Papa, el seu amic Pietro Barbo ( Pau II ) i el succesiu Sixt IV della Rovere també i l'ordena sacerdot i cardenal.

El Juny de 1472 va anar a Valencia i després va intercedir davant Joan II i el princep Ferran a favor de la Barcelona assetjada.

A Alcala va concedir , a posteriori, l'autorització papal per al casament de Isabel i Ferran.

Quant va tornar a Roma, el nou Papa Sixt IV havia convertit el Vaticá en un feude familiar, amb mes de vint i cinc parent en carrecs importants.

Es va fer construir el primer palau renaixentista de Roma i allí va viure amb Vannozza Cattanei 

Despres de morir el papa Innocenci VIII, el 11 d'Agost de 1492 , Roderic va ser nomenat papa amb el nom de Alexandre VI

En Juny de 1493, l'ambaixador dels Catolics, Diego Lopez de Haro, tingue un enfrontament public amb el Papa degut als nomerosos jueus que el Papa habia acollit despres de la seva expulsió de Castella.

Actualment el carrer on encara hi ha la mes gran sinagoga de Roma es diu Via Catalana.

FONT  Els Borja, familia i mite.
de Joan F. Mira 
Edicions Bromera 
ISBN 84-7660-575-7

................................... ....................................  ................................... ...................................
El Papa Borja y América
El 3 de mayo de 1493 promulgó la bula Inter Cetera que concedia a los Catolicos las tierras descubiertas por Colom.

El 4 de Mayo de 1493 expidió la otra Bula Inter Cetera que dividia el Nuevo Mundo entre Castilla y Portugal.

El 26 deSeptiembre de 1493 expidió la "Bulla Dudum Siquidem" que extendia las posibles tierras a adjudicar a Castilla hacia el Oceano Pacifico y se añadia la prohibición de ir a esas tierras sin licencia expresa de los Reyes Catolicos, bajo pena de excomunión

 ...................................
El enfrentamiento  entre Ferran II y Alejandro VI
Los reyes Isabel y Fernando apoyaban el nombramiento del Cardenal Pedro Gonzalez de Mendoza, e Isabel se disgutó profundamente al saberse derrotada y ser elegido Roderic de Borja.

Al fallecer el rey de Francia Carlos VIII, el Papa Borja se aprestó a aliarse con su sucesor Luis XII, con el fin de rescatar el Reino de Napoles , adherido a la Corona Catalano-Aragonesa que la curia consideraba legalmente propiedad pontificia. 

En este caso el Borja defiende la postura historica del Vaticano.

El 19 de Noviembre de 1498 los embajadores de Ferran II en el Vaticano echaron en cara al Papa su dudosa elección, su simonia y nepotismo, amenazandole con un Concilio de Reforma.

La respuesta del Papa fué igual de violenta, cosa la cual hizo creer en Roma que los Catolicos iban a retirar su obediencia al Papa igual que Alemania lo habia hecho ya en 1499.

Cristobal Colom en su Mayorazgo (1498) ordena a su hijo Diego de amparar con sus bienes en una Cruzada para auxiliar al Papa si se llegase a amenazar con un Cisma que pusiera en peligro su dignidad o sus posesiones. 

El peligro de Cisma venia directamente del rey Ferran II.

NOTA: A pesar de que esta demostrado que el Mayorazgo es falso, se cree que es una copia de un documento original de Colom de 1502 y que, por lo tanto,  las clausulas que no suponen prejuicio para  la Corona en los Pleitos Colombinos son genuinas.


 
     

Toda la información que aparece en esta web es propiedad exclusiva de bcngrafics, Edició Limitada (Barcelona).
Cualquier copia o resumen sin autorización escrita será perseguida judicialmente.
Las imagenes de esta web contienen un codigo encriptado que demuestra su origen,
y los originales en alta resolución obran en nuestro poder.
Esta web fue colocada en internet por primera vez el 15 de Febrero del 1999
Esta es la 9ª edición, 20-05-2009


Tota la web, (disseny, imatges i textes) son protegits mitjançant una llicencia internacional de Creative Commons
Toda esta web (diseño, imagenes y textos) esta protegida por una licencia internacional de Creative Commons
Except where otherwise noted, this site is licensed under a Creative Commons License
 All Rights Reserved, 1999  ©  Reservados todos los derechos