Les Constitucions Catalanes

Tractat d'Almisrà

Tractat de Corbeil

La guerra dels Segadors

El Tractat dels Pirineus

Felip V

Carles III

El Pacte de Genova

11 de Setembre

 El Tractat d’Utrech

Decrets de Nova Planta

Carles IV

Ferran IV

Napoleó Bonapart

Les abdicacions 
de Bayona

La Constitució
de Baiona

Josep I d’Espanya

Annexió de Catalunya

El govern català de Napoleó

La guerra del francès

Tractat de Valençay

La Constitució 
de Cadis

Altres Constitucions

El Decret de Nova Planta no es en vigor

La guerra del francés

Les primeres tropes franceses  entren a Espanya per Catalunya el 9 de febrer de 1808, comandades pel general Guillaume Philibert Duhesme. 

Posteriorment entrarien les tropes de Joseph Chabran, que ocupen el Castell de Sant Ferran de Figueres després de la batalla del Roure, Honoré Charles Reille i Laurent Gouvion Saint-Cyr.

El 13 de febrer de 1808, les tropes de Duhesme i Joseph Lechi entren a Barcelona, amb 5.427 homes i 1.830 cavalls. Teòricament havien de romandre tres dies a la ciutat, fent parada de camí a la seva destinació final, Cadis però el 29 de febrer els francesos ocupaven per sorpresa la Ciutadella i el Castell de Montjuïc.

L'abril de 1808 Napoleó després d'aconseguir l'abdicació de Carles IV i Ferran VII a Baiona, va nomenar rei el seu germà Josep I Bonaparte.

Arreu de Catalunya començaren enfrontaments locals: crema de paper segellat a Manresa, o la constitució de la Junta de Govern i Defensa a Lleida. El 6 i 14 de juny es donen els primers incidents bèl•lics importants a la batalla del Bruc, primeres victòries sobre els exèrcits napoleònics.

Les forces de Saint-Cyr derroten les tropes de Vives a la Batalla de Llinars i entren a la capital de Catalunya el 17 de desembre de 1808 evitant el bloqueig de Barcelona. 
Amb el front estabilitzat fins la batalla de Valls, el 25 de febrer de 1809, la derrota espanyola permet que el 26 de febrer les tropes franceses entrin a Reus, d'on no van marxar fins el 1814. Immediatament després, Girona fou assetjada per Saint-Cyr entre maig i desembre de 1809. El 10 de desembre Girona capitulava davant el nou cap de les tropes franceses, el mariscal Charles Pierre François Augereau, duc de Castiglione. Darrera quedava un terrible conflicte, que havia costat la vida a la meitat de la població gironina, i a més de la meitat de la seva guarnició.

L'abril de 1810, s'inicia el setge de Lleida. Aquell any, l'activitat guerrillera comença a prendre força importància.
El gener de 1811 es pren Tortosa. A finals de Juny de 1811, cau Tarragona, després que el marquès de Campoverde abandonés la ciutat amb l'excusa d'anar a cercar més tropes per defensar la ciutat. A finals de 1811 es pot considerar que Catalunya és totalment ocupada pels francesos. A inicis de 1812 es procedeix a una mena d'integració de Catalunya dins l'imperi napoleònic.

El general Luis de Lacy és designat per la regència nou capità general de Catalunya, i les Corts reemplacen Lacy per Copons el febrer de 1813.

El març de 1813, Josep I abandona Madrid, i el domini francès a la península inicia la seva davallada, però a Catalunya, les tropes de Louis-Gabriel Suchet, vingudes des de València, restarien fins al final del conflicte. Es mantindria a Barcelona i marxaria ordenadament cap a França instal•lant-se primer a Girona i després a la línia del riu Fluvià.

El general Habert va mantenir el domini de Barcelona fins després de la caiguda de Napoleó. Finalment, el 28 de maig de 1814, Barcelona és deslliurada dels francesos.

Catalunya és la zona de la península que pateix durant més temps l'ocupació francesa, però sense estar-ho mai del tot. Les tropes franceses dominaven viles i ciutats, però no les zones rurals, cosa que fou un constant desgast per les tropes napoleòniques.

FONT : http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_la_Independ%C3%A8ncia_Espanyola
 

CONTINUEU