Les Constitucions Catalanes

Tractat d'Almisrà

Tractat de Corbeil

La guerra dels Segadors

El Tractat dels Pirineus

Felip V

Carles III

El Pacte de Genova

11 de Setembre

 El Tractat d’Utrech

Decrets de Nova Planta

Carles IV

Ferran IV

Napoleó Bonapart

Les abdicacions 
de Bayona

La Constitució
de Baiona

Josep I d’Espanya

Annexió de Catalunya

El govern català de Napoleó

La guerra del francès

Tractat de Valençay

La Constitució 
de Cadis

Altres Constitucions

El Decret de Nova Planta no es en vigor
 


Les inicials EN signifiquen Emperador Napoleó
El govern napoleònic
de Catalunya

El dia 1 d'abril de 1810 és celebrà una gran cerimònia a la catedral de Barcelona per oficialitzar el Govern de Catalunya. Fou presidida pel mariscal Augereau i tot el seu estat major amb uniforme de gran gala4, amb l'assistència de totes les autoritats civils de la ciutat, així com d'un gran nombre de comerciants, fabricants i professionals. Una vegada celebrada la missa, el nou comissari general de policia, en Caietà Font i Closa, i des del presbiteri, llegeix en català el decret imperial i a continuació, en to interrogatiu, demana: "Jureu tots fidelitat i obediència al Govern de Catalunya", pregunta general que no fou resposta, però que tornada a formular de forma nominativa, la resposta fou unànime. La cerimònia finí amb un “Te Deum”.

Seguint les ordres de Napoleó, Augereau a part de fer públic el decret de creació del Govern de Catalunya, declarà el català, llengua cooficial junt amb el francès; catalanitza el "Diario de Barcelona"  (que passa a dir-se "Diari de Barcelona i del Govern de Catalunya", redueix els 12 corregiments borbònics a 4: Barcelona, Girona, Reus i la Seu d’Urgell; fa publicar i aplicar el Codi de Napoleó en català, que representava la igualtat davant la llei; suprimeix el regim feudal i els delmes; redueix el clergat i confisca els seus bens. També feu perseguir a l'antic comissari Ramon Casanova i d'altres membres poc escrupolosos de la policia de l'època del general Duhesme.
D’aquesta manera podem dir que el Principat de Catalunya quedà separat del regne d’Espanya i entrà a formar part de l’imperi napoleònic.

Per resumir, farem un salt fins a la caiguda de Tarragona el 28 de juny de 1811, com a resultes del setge dut a terme per l’Exèrcit d’Aragó del general Suchet, i de l’ocupació de Montserrat el 25 de juliol, Catalunya restà, pràcticament, en mans de les tropes napoleòniques.

A partir d’aquell moments, Napoleó creu que la guerra esta acabada, i començà a dissenyar la implantació d’un regim civil pel Principat, i l’Exèrcit de Catalunya quedaria reduït a les seves funcions militars.

Amb el decret Imperial de 26 de gener de 1812, estableix una nova divisió territorial; i en el de 2 de febrer del mateix any, el nomenament dels càrrecs administratius.

Aquests decrets fa dir als historiadors espanyols que Catalunya quedà annexionada a França, els catalans, amb més prudència, diuen que quedà “de fet” annexionada a l’Imperi, i d’altres “de facto” a França.

Font : Gustau Adzerias i Causi    www.histocat.cat
 

GOBERNADORES GENERALES 
(napoleónicos) 
Don Pierre-François-Charles Augereau, duque de Castiglione (1810). 
Don Emmanuel (o Jean-Paul-Antoine) Rey, (interino)(1810). 
Don Esteban Jacobo José Alejandro MacDonald, duque de Tarento (18101811). 
Don Carlos Mateo Isidoro Decaen, conde de Decaen (1811-1813). 
Don Louis-Gabriel Suchet, duque de Albufera (1813-1814). 

CAPITANES GENERALES 
(de la Junta Superior de Cataluña) 
Don Domingo de Traggia, marqués de Palacio (1808). 
Don Juan Miguel de Vives y Feliu (1808-1809). 
Don Teodoro de Reding (1809). 
Don Antoine Malet, marqués de Coupigny, (interino) (1809). 
Don Joaquín Blake y Joyes(1809). 
Don Francisco Gómez de Terán y Negrete, marqués de Portago (1809). 
Don Jaime García-Conde, (interino) (1809) 
Don Enrique O'Donnell y Mareschal, conde de La Bisbal (1810). 
Don José Manuel de Villena (1810). 
Don Carlos O'Donnell, (interino) (1810). 
Don Miguel Iranzo (1810-1811). 
Don Luis González de Aguilar Torres de Navarra, marqués de Campoverde (1811). 
Don Luis de Lacy (1811-1813). 
Don Francisco de Paula Oliver Copons y Méndez-Navía, conde de Tarifa (1813-1814). 

REINADO DE FERNANDO VII
Don José de Ezpeleta y Veira de Gadeano, conde de Ezpeleta de Beire (1808). 
Don Galcerán de Vilalba de Meca y de Llorac, barón de Solivella (1808-1809). 

Don Joaquín de Ibáñez-Cuevas y de Valonga, barón de Eroles (1814). 
Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, marqués de Campo Sagrado (1814). 

Font: http://www.asasve.es/portal/index.php?mod=article&cat=biblioteca2&article=214&page_order=10

 

CONTINUEU