Les Constitucions Catalanes

Tractat d'Almisrà

Tractat de Corbeil

La guerra dels Segadors

El Tractat dels Pirineus

Felip V

Carles III

El Pacte de Genova

11 de Setembre

 El Tractat d’Utrech

Decrets de Nova Planta

Carles IV

Ferran IV

Napoleó Bonapart

Les abdicacions 
de Bayona

La Constitució
de Baiona

Josep I d’Espanya

Annexió de Catalunya

El govern català de Napoleó

La guerra del francès

Tractat de Valençay

La Constitució 
de Cadis

Altres Constitucions

El Decret de Nova Planta no es en vigor
 

Annexió de Catalunya

El primer indici pràctic del projecte de Napoleó podria ser l’encunyació a la ciutat de Barcelona, en plena insurrecció contra el govern de Madrid, de monedes amb les armes de la ciutat i la creació d’un sistema monetari propi, la pesseta; diferent al espanyol i al francès, el ral fort i el franc, respectivament.

Napoleó annexionà Catalunya a l'imperi el 26-1-1812, i ho ratificà amb un Decret Imperial de 8 de febrer de 1810. Pel seu interès en el tema estudiat, reproduïm només la part dispositiva al no disposar, fins ara, del text complert:

Art.1er. El setè cos d'exèrcit d'Espanya prendrà el títol d'Exercit de Catalunya
.
Art.2n. La província de Catalunya formarà un govern particular amb el títol de Govern de Catalunya.

Art.3r. El comandant en cap de l'Exèrcit de Catalunya serà el governador de la província i reunirà els poders civils i militar.

Art.4r . Catalunya queda declarada en estat de setge.

Art.5è. El governador queda encarregat de l'administració de la justícia i de la reial hisenda, proveirà totes les places i farà tots els reglaments necessaris.

Art.6è. Totes les rendes de la província en impostos ordinaris i extraordinaris entraran en la caixa militar, a fi de subvenir els sous i despeses de les tropes i a la manutenció de l'exèrcit.

Deixant a part el fet transcendental de la separació civil i militar del Principat de Catalunya del regne d’Espanya, veiem la creació de la figura del Governador General, amb tots els poders civils i militar, administració de justícia i de la reial hisenda, i que només rebrà ordres directes del propi emperador; això si, a traves del seu cap d’estat major, el major general Berthier, príncep de Neuchâtel, que com es conegut, sabia interpretar correctament les ordres de Napoleó, degut al pèssim francès que utilitzava l’emperador. Un exemple podria ser la utilització de la paraula “réunir” , que molts
interpretant com una clara intenció d’annexionista. Si fos així, no seria més correcte dir “unir”?. 

Sorprenentment la seva figura podria igualar-se a la de Virrei, de gran tradició històrica a Catalunya. El lloctinent reial era l’oficial que suplia l’absència del rei en la monarquia catalano-aragonesa i d’ençà de 1512 duia aparellat el càrrec de capità general o cap militar, i era anomenat virrei. 

Ja en son dos les catalanitats fins ara: la pesseta i el Virrei.

Passem a una tercera, la bandera catalana que onejarà al costat de la francesa, la tricolor, que des de la Revolució identifica a la nació francesa.
Però quina era la bandera de la nació catalana l’any 1810?. Cap, Catalunya no havia pogut assimilat el concepte de nació-estat, i no tenia necessitat de cap símbol per identificar-se. El concepte polític de nació-estat neix de la Revolució Francesa. 
Per Catalunya, l’estat era el rei d’Espanya.

Napoleó ho tingué clar, Catalunya com a projecte de nació-estat necessitava una bandera, i decidí que la quatribarrada seria la bandera que representes a la nació catalana.

Font : Gustau Adzerias i Causi  www.histocat.cat

La pesseta de Napoleó
 

CONTINUEU