Les Constitucions Catalanes

Tractat d'Almisrà

Tractat de Corbeil

La guerra dels Segadors

El Tractat dels Pirineus

Felip V

Carles III

El Pacte de Genova

11 de Setembre

 El Tractat d’Utrech

Decrets de Nova Planta

Carles IV

Ferran IV

Napoleó Bonapart

Les abdicacions 
de Bayona

La Constitució
de Baiona

Josep I d’Espanya

Annexió de Catalunya

El govern català de Napoleó

La guerra del francès

Tractat de Valençay

La Constitució 
de Cadis

Altres Constitucions

El Decret de Nova Planta no es en vigor

els decrets de Nova Planta

Els Decrets de Nova Planta són tres decrets signats per Felip V després que les seves tropes ocupessin militarment, en la Guerra de Successió, els diferents regnes i territoris de la Corona d'Aragó que no depenien del Consell d'Itàlia. Es promulgaren en les dates següents:
• Regnes de València i l'Aragó: 29 de juny de 1707. 
• Mallorca i les Pitiüses: 28 de novembre de 1715. 
• Principat de Catalunya: 16 de gener de 1716. 

El 13 d'abril de 1711 es va promulgar un segon decret a Aragó que restablí part del dret aragonès i regulà una nova organització de l'Audiència de Saragossa. 

Els Decrets de Nova Planta significaren la fi de les institucions pròpies dels països de la Corona catalano-aragonesa, per bé que aquestes ja havien perdut qualsevol influència real durant els successius regnats dels reis de la Casa d'Habsburg

Conseqüències jurídiques
Els Decrets de Nova Planta tingueren en comú la desaparició del que caracteritzava l'estructura de la Corona d'Aragó, primer, i la Monarquia Hispànica, després, és a dir, la monarquia composta: un rei regnant sobre diferents regnes, atès que aquests regnes desaparegueren sotsmesos a les institucions, lleis i autoritats d'un d'ells, el de Castella, per bé que nominalment continuaren existint.

Amb els Decrets de Nova Planta també desaparegué el que caracteritzava el sistema de relacions polítiques, ara només dins la Corona d'Aragó: la sobirania compartida entre la monarquia i els estaments, exercida a través de les Corts i de l'aplicació de les Constitucions i privilegis, fins i tot en el cas del Regne de Mallorca, en què el Gran i General Consell tenia competències pròpies de les Corts que aquest regne no tenia.

Imposició d'una llengua
El Decret de Nova Planta, prohibeix l'ús de la llengua catalana a l'Administració de justícia de Catalunya:
"Les causes a la Real Audiència se substanciaran en llengua castellana".

Abolició del dret foral
No s'abolí a tots els regnes tot el dret foral, atès que en alguns, com el de Mallorca, s'abolí només el dret polític i administratiu i no el penal, el processal ni el privat. En el cas del regne d'Aragó, on hi hagué dos Decrets de Nova Planta, un el 1707 i l'altre el 1710, amb el segon es restaurà el dret privat que s'havia abolit amb el primer. Tampoc no perdé el dret privat el Principat de Catalunya. Així que, tan sols perdé aquest dret el regne de València juntament amb tots els altres drets.

De fet, l'article 42 del Decret per al Principat de Catalunya diu textualment: "En tot el que no estigui en els capítols precedents d'aquest decret, s'observen les constitucions que abans havia a Catalunya; entenent-se, que són de nou establertes per aquest decret, i que tenen la mateixa força i vigor que l'individual manat per ell." significà la prevalència del Dret Civil Català, doncs en el capítols anteriors no es parla pas d'aquest (Joaquim de Camps i Arboix.- El Decret de Nova Planta. - Rafael Dalmau, editor, Barcelona 2005, pag 35 i ss.)

Abolició de les institucions catalanes
El decret de Nova Planta de Catalunya abolia la Diputació del General, les Corts Catalanes, el Consell de Cent, etc. Substituïa el virrei per un capità general, dividia Catalunya en corregiments, com a Castella, i en desapareixien les tradicionals vegueries. S'hi establia el cadastre, per gravar propietats urbanes i rurals, i els beneficis del treball, el comerç i la indústria. Igualment, el castellà hi passava a ser llengua oficial, especialment de l'escola i els jutjats. També es van tancar les universitats catalanes, que havien donat suport a Arxiduc Carles d'Àustria, i es creava la Universitat de Cervera. 

Els Decrets de Nova Planta suposaren l'abolició de fet de les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions de 1585).
El decret de Nova Planta de Mallorca i les Pitiüses (d'acord amb el Tractat d'Utrecht, després de la Guerra de Successió, Menorca passà a dependre de la Corona Britànica) abolia totes les institucions mallorquines, com el Gran i General Consell. A més s'implantà el nom romà de Palma a la Ciutat de Mallorca. 
 

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Nova_Planta

• Reproducció en facsícmil del Decret de Catalunya, 
Ministeri de Cultura espanyol. 

Digitalització del Decret (reedició de 1775 a Girona) 

CONTINUEU