Les Constitucions Catalanes

Tractat d'Almisrà

Tractat de Corbeil

La guerra dels Segadors

El Tractat dels Pirineus

Felip V

Carles III

El Pacte de Genova

11 de Setembre

 El Tractat d’Utrech

Decrets de Nova Planta

Carles IV

Ferran IV

Napoleó Bonapart

Les abdicacions 
de Bayona

La Constitució
de Baiona

Josep I d’Espanya

Annexió de Catalunya

El govern català de Napoleó

La guerra del francès

Tractat de Valençay

La Constitució 
de Cadis

Altres Constitucions

El Decret de Nova Planta no es en vigor
 

Carles III

Al morir el rei Carles II de Castella sense successió el 1700, l'Arxiduc Carles era el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte entre el rei Carles II, l'últim Habsburg, que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg.

En el testament de Carles II però, aparegué el nom de Felip d'Anjou, nét del rei Lluís XIV de França i besnét de Felip IV de Castella, com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de Guerra de Successió Espanyola.

Avui en dia se sap que aquell testament va ser falsificat.*

El 1705, l'arxiduc Carles embarcà a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea on fou proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'estengué liderada per Joan Baptista Basset. Mentre escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de Vic. La flota de l'Arxiduc arribà a Barcelona el 22 d'agost de 1705. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre i el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar signà la capitulació. El 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg. Estant la guerra en curs, el germà de l'Arxiduc, l'emperador Josep I, emperador romanogermànic va morir sobtadament, per la qual cosa la successió al tron imperial va recaure en l'Arxiduc.

Font : http://ca.wikipedia.org/wiki/Arxiduc_Carles_d%27%C3%80ustria
 

* En 'Secretum' (Salamandra), Sorti y Minaldi aseguran que la firma del testamento de Carlos II tiene un trazo ágil, seguro, decidido, raro para un enfermo crónico y moribundo, y muy alejado de las otras firmas del monarca de 1677, 1679, 1687, 1689 y 1700, que son inseguras, irregulares, a veces vacilantes', anota Sorti.

En los archivos vieneses, ambos autores han encontrado cartas de Carlos II en las que, según Sorti, se constata que el rey español 'pidió insistentemente al emperador austríaco Leopoldo que enviara como heredero al archiduque Carlos'.

Los autores decidieron enviar de manera independiente una copia de la firma del testamento de Carlos II a dos peritos judiciales italianos, una grafóloga de Verona y un especialista de Nápoles, que 'determinaron que era imposible que, un mes antes de su muerte, una persona enferma crónica pudiera hacer esa firma'.

Para Sorti y Monaldi no se trata sólo de un complot, sino que 'la falsificación de esa firma modificó la historia de Europa, pues cambió la línea dinástica en España y en Francia, ya que todos los herederos del Rey Sol murieron a excepción de su nieto de dos años y Felipe V rechazó las reiteradas peticiones de su tío el Rey Sol para volver a Francia y evitar el largo período de regencia'.

A la larga, asegura Sorti, 'la falsificación de la firma de aquel testamento embarcó a Europa en una guerra que arruinó a las dos grandes potencias del momento, España y Francia, y abonó el camino para que llegara la fractura violenta de la Revolución Francesa'.

CONTINUEU