Les
Constitucions Catalanes
Tractat
d'Almisrà
Tractat
de Corbeil
La
guerra dels Segadors
El
Tractat dels Pirineus
Felip
V
Carles
III
El
Pacte de Genova
11
de Setembre
El
Tractat d’Utrech
Decrets
de Nova Planta
Carles
IV
Ferran
IV
Napoleó
Bonapart
Les
abdicacions
de
Bayona
La
Constitució
de
Baiona
Josep
I d’Espanya
Annexió
de Catalunya
El
govern català de Napoleó
La
guerra del francès
Tractat
de Valençay
La
Constitució
de
Cadis
Altres
Constitucions
El
Decret de Nova Planta no es en vigor
|
 |
Constitucions
de Catalunya
S'anomenaven
Constitucions de
Catalunya a les normes promulgades pels comtes de Barcelona i aprovades
per les Corts Catalanes. Les constitucions es diferenciaven dels «capítols
de cort» i «actes de cort» pel fet d'aparèixer
com a iniciativa del comte, sotmesa a l'aprovació dels braços
en les Corts, fet sense precedents a Europa. Tenien preeminència
sobre les altres normes legals i només podien ser revocades en les
corts generals del Principat. Les constitucions podien modificar fins i
tot els Usatges i els privilegis, encara que fossin irrevocables. Com a
dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials.
Origen: Les Corts de Barcelona
Les primeres constitucions catalanes
són de les corts de Barcelona del 1283. Les últimes van ser
promulgades per les corts del 1702. Les compilacions de les constitucions
i altres drets de Catalunya van seguir la tradició romana del Còdex.
La primera compilació fou prescrita per Ferran I, a suggeriment
de les corts de Barcelona (1413). A les Corts de Barcelona (1493), amb
Ferran II, es fa una nova recopilació acabada el 14 de febrer de
1493. Posteriorment, es va divulgar en edició del 1495, junt amb
els Usatges de Barcelona:
Usatges de Barcelona, constitucions,
capítols i actes de cort i altres lleis de Catalunya.
Les compilacions acordades en les
corts de Montsó (1585) i del 1702 foren publicades dividides en
tres volums:
Constitucions i altres drets de
Catalunya
Pragmàtiques i altres drets
de Catalunya
Constitucions i altres drets de
Catalunya superflus, contraris i corregits.
Abolició fàctica:
Els Decrets de Nova Planta
El Rei Felip V abolí els
drets històrics dels catalans escrits en les Constitucions (les
quals constitucions garantien les llibertats catalanes) mitjançant
el dret de conquesta i després d’una derrota militar. La derogació
de fet, que no de dret, de les Constitucions de Catalunya es féu
de forma il•legal, atès que no es reformaren les Constitucions seguint
les mateixes normes que hi havia reglamentades, sinó amb els Decrets
de Nova Planta, llarguíssima col•lecció de disposicions que
a la pràctica les va convertir en inaplicables.
Segons les pròpies constitucions,
com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències
reials:
...Statuim i ordenem que les
Constitucions de Cathalunya, Capitols, y Actes de Corts no pugan esser
revocades, alterades, ni suspeses, sino en Corts Generals i si lo contrari
sia fet no tinga ninguna força ni valor (lib.1.tit.17.const.19.pag.52)
Tot i així cal afegir, que
al menys en el cas de Catalunya, el Decret de Nova Planta conté
reformes gairebé exclusivament del sistema judicial, deixant intacte
el Dret Civil, de les Constitucions Catalanes, en virtut de l'artícle
56 del Decret per al Principat de Catalunya que diu textualment: "En
todo lo demás que no esté previsto en capítulos precedentes
de este decreto, se observen las constituciones que antes había
en Cataluña; entendiéndose, que son de nuevo establecidas
por este decreto, y que tienen la misma fuerza y vigor que lo individual
mandado en él."
També respecta altres institucions,
com el Consolat de Mar (article 57) i el Col•legi de Notaris de Catalunya
(article 49), ferint-los però de mort, en derogar les institucions
responsables de la seva reforma i actualització, i no fer les previsions
substitutòries corresponents.
Dret paccionat
Com a text legal amb llarga història,
les Constitucions de Catalunya van anar evolucionant amb els anys, i l'experiència
que aportaven cada una de les dificultats per les que passaven les Corts
Catalanes en la seva dilatada experiència d'exercir el poder sobre
Europa i el Mediterrani. A principis del segle XVIII, disposaven ja de
molts dels mecanismes d'un text jurídic modern, com ara limitacions
i separacions de poders o la previsió de la seva pròpia reforma.
Degut a la forma en que a Catalunya
es pactaven les lleis, el que es coneix com a pactisme, Catalunya disposava
ja al segle XVIII doncs, d'una estructura institucional d'Estat,
amb la reserva amb que aquest concepte es pot fer servir abans del segle
XIX, amb tots els atributs d'una entitat sobirana i de les funcions pròpies
d'una comunitat política evolucionada que tenia el seu referent
jurídic en les Constitucions i el seu màxim òrgan
representatiu en les Corts.
De fet, és precisament la
defensa d'aquestes lleis i institucions pròpies, el que expliquen
el patriotisme català durant els segles XVII i XVIII, i la resistència
que porta a l'11 de setembre de 1714.
Exemples de Constitucions
Els següents exemples mostren
que són més avançades que moltes de les lleis de la
Europa del segle XIX, i el retard que va suposar per a Catalunya la seva
abolició de fet. En el terreny fiscal, la nostra terra no ha tornat
a tenir mai més la autonomia d'abans dels decrets de Nova Planta.
Introducció
«Supplica la dita Corr,
que vos Senyor, e la Senyora Reyna, e vostre Illustre Primogenit, e vostres,
e lurs Successors, paguets, e maners, e façars pagar los drets del
dit General, com sie Senyor evident cosa, lo dit General redundar en gran
vitalitat, e honor de vostra Reyal corona. Plau al Senyor Rey de si mateix,
de la Reyna, e de sos fills». (De Drets del General- Tit. XXVI,
Llibre IV de las Constitucions de Cathalunya) Ferrando Primer en la Cort
de Barcelona, Any M.CCCC.xiij. Cap. de Corr. iij.
Inviolabilitat del domilici
«La llar catalana, com
á domicili de la familia natural, la corporació, la comunitat,
etc., es inviolable [...] Si algú promogués ó
cooperés á guerres civils ó intestines, si es refugía
en el seu domicili propi, no es castigat» (Constitucions de Pau
i Treva de Déu)
Inviolabilitat de les comunicacions
«A Catalunya, la correspondencia
es inviolable.» (Cort de Barcelona, any 1702)
Sobirania de la llei (Vegeu
Constitució de l'Observança).
«Poch valdría fer
Lleis i Constitucions si no havien d'ésser, per lots los ciutadans
i en especial pel rei i llurs oficials, extrictament observades i rigurosament
complídes, perxó, confirmant els Usatges de Barcelona, volèm
i manèm que sian observades al peu de la lletra, per lo que no es
válida cap contravenció als usos, práctiques, costums
ó constitucions de Catalunya, ancar que fós dictada pel rei
ó llurs oficials.» (Corts de Montsó, anys 1289
i de Barcelona, 1481)
«Ni el Rei ni els seus
Oficials poden despullar á algú de quelcuna cosa que posseeixi
sense coneixement de causa i ferma sentencia donada.» (Cort de
Barcelona, any 1283)
Garanties processals
«Les causes plenaries tenen
de finirse en el terme precís de 100 dies; si son apellacions en
el de 50 i la causa de segona apellació en el de 10 dies comtadors
de desde el en que fou incoada la causa [...] Tants cuants dies se passi
d'aquesta regla, perfer la resolució, els pert el jutge, relator,
magistrat ó de qui fós la culpa, de son respectiu salari.»
(Corts de Barcelona, 1251, i de Montsó, 1517)
«Ningú pot ésser
empresonat sens exprés manament de Jutge competent» (Cort
de Barcelona, any 1228)
Dret a una defensa justa
«Inspirantse en alts sentiments
de justicia i humanitarísme, la Diputació Catalana donará
salari á dos advocats i á dos procuradors pera que s'encarreguin
de la defensa i tramitació respectivament de les causes en que els
llitigants sian pobres i no pugan sostenir defensor propi.» (Cort
de Barcelona, 1520)
Jurisdicció catalana
«Com que les Constitucions
i demés Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades
única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen
poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo
qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó
especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse
ancar que fossin ó haguessin sigut dictades per el Rei ó
el primogenit seu.» (Corts de Barcelona, any 1422)
«A Catalunya no's cursen
ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters.»
(Cort de Barcelona, any 1283)
Dret de reparació
«Si d'aquí en avant,
per algun empleiat publich fos fet dany ó perjudici á quelcun
ciutadá de Catalunya será inmediatament reparat»
(Cort de Montsó, any 1289)
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Constitucions_catalanes |